LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (V)


Ja hem deixat endarrere el mes d'agost i a hores d'ara setembre ens rep amb una mica menys de sol i amb una brisa, potser que encara una mica calorosa, però que a poc a poc va refrescant l'ambient. A Santa Pola coincideix amb l'arribada de les festes patronals i un soroll, de vegades difícil de suportar, s'apodera de tots els indrets, s'hi fica a cada casa, ens fot el descans i, en cap de cas, ens deixa indiferents. La mar també va refrescant-se a poquet a poquet, i si el vent bufa una mica més fort, ens ofereix una maror per tal d'anar avisant-nos que l'estiu se n'anirà aviat. Per la vora, els martinets se n'alegren d'eixe petit moviment de les ones, la qual cosa remou el fons i posa al seu abast elements necessaris per a la seua nutrició. Indiferent a les verges i als moros i cristians, impertorbable, la vida continua.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “m”:

-mar: Aigua salada que cobreix gran quantitat de la superfície de la Terra.
-Una mar o la mar de... vol dir una gran quantitat de coses.
-marbre: Roca formada quasi totalment per carbonat de calci.
-marcir: Fer que una flor, una planta o un fruit deixe de ser fresc.
-mareig: Malestar amb ganes de vomitar i sensació de rodament de cap.
-margarida: Planta, les flors de la qual són rodones, de color blanc i amb un botó groc intens enmig.
-marjal: Terreny amb aiguamolls prop de la mar.
-marmessor. -marmessora: Persona que s'encarrega de fer complir el que es diu en un testament.
-maror: Situació de la mar en que l'aigua està moguda i fa onades.
-martinet pescador: Ocell de cos petit, plomatge de colors vistosos i bec llarg i fort, que utilitza per a pescar peixos.
-martingala: Trampa o engany que es fa per tal d'aconseguir alguna cosa.

Rafael Alberti, en el poema que dedicà a Federico García Lorca, utilitzà dos dels mots seleccionats avui: -mar i -martinet pescador, dos elements que es troben presents sovint en l'obra d'aquest autor. La tràgica mort de Federico fou motiu de què molts poetes li dedicaren bells versos, com aquest, on la Natura és present per a acollir i desenvolupar els sentiments poètics més pregons. Els assassins del poeta, de segur mai no pogueren imaginar que un acte tan cruel pogués servir, no per a l'oblit que ells pretenien, sinó per a donar-hi més força a la immortalitat.

Rafael Alberti Merello, (Puerto de Santa María, Cadis, 1902 – 1999). És un dels més famosos poetes i dramaturgs espanyol, membre de la generació del 27, amb una extensa obra traduïda i guardonada. L'any 1964 va rebre el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. L'any 1983 rebé el Premi Cervantes i l'any 1999 la Creu de Sant Jordi.

A FEDERICO GARCÍA LORCA

“Surt tu, bevent camps i ciutats,
en llarg cérvol d'aigua convertit,
cap a la mar de les albes claredats,
del martinet pescador bressolat niu;

que jo eixiré a esperar-te, amortit,
fet un jonc, a les altes soledats,
ferit per l'aire i requerit
per la teua veu, sola entre les tempestats.

Deixa'm que escriga, feble jonc fred,
el meu nom en aqueixes aigües fugisseres,
que el vent anomena, solitari, riu.

Dissolt ja el meu nom en la teua neu,
torna't a les muntanyes enfiladisses,
cérvol d'espuma, rei dels munters”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast...
Més informació

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En sele...
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí , que és una altra frase força semblant. Cinquena selecció de la mar ...
Més informació