LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

Quan un idioma és ric en contingut, vol dir que té definicions concretes per a cada paraula que se'ns pot acudir, per a cada idea, per a cada emoció. Res no és desconegut o inexplicable, tot en té, de sentit. Això fa que eixe idioma no s'ature, que camine pas a pas tot plegat amb la vida que l'envolta, on ell és un element indispensable per a donar-hi sentit, per a donar-hi fe, per a garantir que es pot parlar de tot. L'idioma ens ajuda a marxar, que és un dels vocables seleccionats avui. I marxem amb decisió, segurs d'allò que fem, d'allò que té un nom i una definició. El coneixement de l'idioma és una font inesgotable de cultura. És una senya d'identitat, em pese jo, més important que una bandera de tela. La bandera uneix determinats col·lectius al voltant d'un sentiment que, en ocasions és utilitzat per a la confrontació política. L'idioma disposa d'arrels més pregons. Amb ell parlem, pensem, somniem, escrivim, llegim. Deixem escrita la nostra història a l'abast de futures generacions. Aprofitar aquesta eina per a la confrontació hauria de ser il·legal. Oblidar-nos d'ella és, si més no, un greuge que la pròpia consciència ens hauria de retreure.

Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra ema:

-marxa: Fet de marxar: caminar, anar-se'n d'un lloc.

-Mecanisme dels vehicles motoritzats que els permet córrer més o menys.

-masmorra: Presó subterrània.

-masover. -masovera: Persona que treballa les terres o viu en la masia d'un propietari a qui paga uns diners a canvi.

-massa: Pasta feta amb una matèria en pols i un líquid.

-Quantitat de matèria que té un cos.

-Conjunt gran de persones o de coses molt juntes.

-Paraula que indica que de una cosa n'hi ha més que cal.

-massacrar: Matar una gran quantitat de persones d'una manera brutal, violenta.

-massís- massissa: Que és sòlid, compacte i que no té cap buit a dins.

-Conjunt de muntanyes que formen una unitat.

-mastegot: Cop donat a algú amb la mà.

-matalàs: Funda gran de roba, plena de llana, escuma o altres elements que es posa al llit per a dormir.

-matança: Fet de matar algú persones o animals.

-mateix. -mateixa: Cosa que no és diferent a altra. Ser ell mateix i no altre.

El vocable mateixa apareix en el següent paràgraf de la novel·la No hi ha nit tan llarga, de l'escriptor gallec Agustín Fernández Paz. Una magnífica novel·la que ens narra la història d'un home que torna al seu poble obligat per les circumstàncies i troba que les ferides que deixà obertes, feia trenta anys encara no havien guarit. Magnífica combinació de misteri i d'història per a teixir un relat fascinant.

Agustín Fernández Paz (Lugo, 1947) és un dels escriptors més importants de les lletres galegues. Ha rebut guardons de prestigi com el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La novel·la No hi ha nit tan llarga ha rebut nombroses distincions.

“Tornàrem arrere i eixírem d'aquell lloc que abans havia estat un bosc bonic i productiu. Ja estàvem a punt de pujar al cotxe quan vaig veure un home gran que vigilava tres vaques al prat que hi havia a l'altra part de la carretera. Assegut en una paret baixa amb el bastó entre les mans, semblava que feia dècades que estava en la mateixa posició. Ens acostàrem a ell i el saludàrem. Vam haver de suportar l'interrogatori que ens va fer, suficient per a saber de quina família érem. Havia sentit comentar la meua tornada al poble i em va mirar d'una forma diferent en saber qui era. Vaig intuir que jo devia ser la novetat en les converses de les últimes setmanes”.