LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (VII)


La selecció següent conté un vocable que, per a mi, té un especial significat: matinada. En la forma que tinc jo d'entendre la vida, representa el començament d'una nova jornada on han d'anar concretant-se determinats objectius que van pel meu cap, i potser altres en els quals encara no compte i que m'han de sorprendre. En eixir el Sol s'obri la porta de les possibilitats. I això m'agrada. Un dia nou, amb esperances noves, amb tot un cúmul d'eventualitats entre les que també s'inclouen problemes als que haurà de cercar-hi solució. En definitiva, cada matinada és la concreció d'estar viu, de dependre de les circumstàncies, si, però també de decidir.

Setè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “m”:

-matinada: Començament del dia, l'alba.
-matusser. -matussera: Persona que fa les coses malament.
-matxet: Ganivet ample, llarg i fort, originari d'alguns països americans.
-mausoleu: Tomba molt gran, amb estàtues i adornaments.
-meandre: Revolt molt tancat que fa el curs d'un riu.
-mecenes: Persona rica que dóna diners per a obres culturals o científiques.
-medi: Element que envolta i permet viure a persones o animals, i que els subministra tot el que necessiten.
-El medi ambient indica el conjunt d'elements naturals on es desenvolupen els éssers vius.
-megalòman. -megalòmana: Trastorn psicològic d'aquell que vol fer grans coses, que creu que ha ser el millor, el més important.
-meitat: Cada una de les parts iguals que queda quan dividim una cosa en dos.
-Punt que està al mig d'un recorregut o d'un espai de temps.
-melmelada: Aliment dolç fet amb fruita bullida i sucre.

L'any 1968 el cantautor Raimon escrigué aquests versos a propòsit de la por. En ells es troba el vocable meitat. Sobre la por ens parla d'eixa sensació imposada, potser, per les circumstàncies, en que l'home queda reduït a un ésser feble, on els gests, les paraules i els silencis perden -almenys- la meitat del seu valor. El poeta, però, ens deixa l'esperança de que això no sempre serà així. Aquest, com altres versos, els escrigué Raimon quan la dictadura de Franco xafava qualsevol esperança de llibertat. És per això que molts dels seus concerts foren censurats i prohibits. Però l'esperança triomfà.

Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) és un dels membres més representatius en la història contemporània de la cançó en el nostre idioma, i que ha tingut major reconeixement internacional. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut gran nombre de distincions, entre elles: Premi Omnium de Televisió (1992). Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1995). Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997). Doctor Honoris Causa de la Universitat d'Alacant (2011). Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (2014). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2014).

SOBRE LA POR

“Mig perdudes les paraules,
les coses mig amagades
i els homes meitat gest, meitat silenci.

Per camps i ciutats la por
va fent callar una a una
les veus dels vius i dels morts.
I els homes meitat gest, meitat silenci.

Però no pot ser sempre,
però no és per sempre,
però no serà sempre.
També som vida nosaltres
amb els nostres silencis
i les nostres paraules,
amb les nostres cases fetes
de treball i d'esperances.

Mig perdudes les paraules,
les coses mig amagades
i els homes, i els homes, i els homes...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació