LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (X)

Hi ha un vocable que encapçala la ema que, no sé per quina raó, m'ha vingut avui al cap. Es tracta del vocable mal. Amb curiositat m'he adreçat al diccionari i he vist que derivats d'eixa paraula ocupen sis pàgines del llibre amb moltes més de cent definicions. Aquesta reflexió no té res a veure amb la selecció d'avui, però sí amb la lletra de què tractem. Hi ha tantes circumstàncies en què ens relacionem, diàriament, amb el mal! No vull ser negatiu. Si mire els antònims, tal vegada del bé n'hi ha tantes o més, ara no ho sé. Potser m'he vist influenciat pels fets meteorològics que hem patit els darrers dies, en què una gota freda ha copejat aquestes contrades i ha fet molt de mal. Pobles sencers sacsejats per la força inabastable de l'aigua. Milers de persones que han perdut llurs pertinences. Camps negats, bestiar mort, collites perdudes, records íntims arrossegats fins el no res. I el que és encara pitjor: algunes vides humanes perdudes. Una tragèdia. El mal, amb tots els seus sinònims, present, provocant l'espant i la ruïna a una gran quantitat d'éssers vius, d'habitants d'aquest planeta al que no sempre tenim clar com hem de tractar. I la Natura, de tant en tant, ens avisa que si no fem les coses bé, acabarà per acudir el mal al nostre encontre. Els governants, habitualment, acostumen a permetre, quan no a promocionar, l'ocupació de barrancs, voreres de rius i de la mar, turons... per tal de fer habitatges o grans urbanitzacions, o s'eliminen boscos per tal de fer negocis agrícoles. Els diners, d'una manera o d'altra, tenen primacia. No passarà res -pensen-. I al allarg de molts anys no passa. Fins que la Natura diu: prou. I hi arriba el mal.

Desena selecció de vocables amb la lletra “m”:

-mig. -mitja: Que és la meitat d'una cosa.

-migdia: Moment del dia en que el Sol està més alt al cel.

-El sud o la part d'un país situada al sud.

-migranya: Mal de cap molt fort.

-migrar: Anar d'un lloc a un altre. Les tribus nòmades migren constantment.

-milió: Mil milers d'una determinada cosa.

-mil·lenni: Espai de temps de mil anys.

-minimitzar: Presentar o explicar una cosa de manera que semble menys important del que és en realitat. Treure importància a les coses.

-ministre. -ministra: Persona que dirigeix un ministeri en el govern d'un país.

-minso. -minsa: Que és escàs, que és poca cosa.

-minvant: Que minva, que disminueix cada vegada més.

El vocable ministre, seleccionat avui, apareix en un paràgraf de la novel·la L'elegància de l'eriçó, de l'escriptora Muriel Barbery. En ella ens narra una història protagonitzada per dues persones d'allò més diferents, les dues encastades en un edifici burgés de París. Una d'elles, Renée, és la portera. L'altra, Paloma (o Colombe, con li diu sa mare), és una noia de dotze anys que viu en un dels pisos, i és posseïdora d'una intel·ligència extraordinària. Cada una d'elles amaga un secret, una esperança, una forma d'entendre la vida.

Muriel Barbery (Casablanca, Marroc, 1969), es escriptora i professora de filosofia. La novel·la L'elegància de l'eriçó fou traduïda a més de 50 llengües i se'n vengueren més de 600.000 exemplars. Fou adaptada al cinema.

“Pel que respecta a mi , tinc dotze anys, visc al carrer Grenelle, número 7, en un pis de rics. Els meus pares són rics, la meua família és rica i per tant la meua germana i jo som virtualment riques. Papà és diputat, després d'haver sigut ministre, i sens dubte arribarà a ser president de l'Assemblea Nacional i s'empassarà el celler sencer del palauet de Lassay, seu d'aquesta Assemblea. Mamà... Doncs bé, mamà no és el que es diu una llumenera però té certa cultura. És doctora en lletres. Escriu les seues invitacions per a sopars sense faltes d'ortografia i es passa el temps donant-nos la tabarra amb referències literàries (“Colombe, no et poses en pla Guermantes”, “Tresor ets una vertadera Sanseverina”)”.