LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

En la selecció següent hi ha una paraula que té tots els ingredients per a omplir-nos d'inquietud: misteri. Un misteri és una cosa inexplicable, una actitud, un paratge. Tot allò que no podem explicar coherentment significa un misteri. El per què una persona va vestit d'una manera estranya sense donar explicacions, deixant que tothom especule sense tenir les claus de la veritat. La manera en que s'ha produït un atemptat, on ningú pot explicar les circumstàncies. L'halo misteriós que es desprèn d'una casa, i que fa que ningú tinga esma d'apropar-se a ella. La vida real -i no diguem la literària- és plena de misteris, de històries que desborden el morbo popular. De vegades, els adults, fem d'elles matèria important, gairebé transcendental. Les religions són atapeïdes de misteris, per tal de no tindre que explicar el què és inexplicable. És per allò que l'absència de raó és substituïda per la fe. I d'eixa pròpia fe neixen les llegendes, que s'arrelen al si del poble i, en molts casos, substitueixen a la història. La cultura, que disposa d'alforges amples, tot ho arreplega i ho dona per bo. És tot tan misteriós...

Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra ema:

-miolar: Fer el seu crit el gat.

-mirall: Làmina de vidre tapada pel darrere on es reflecteix la nostra imatge.

-També li diem -espill.

-missatge: Allò que es diu a algú de viva veu, per escrit o d'una altra manera.

-missió: Obra o encàrrec que una persona o un grup de persones ha de fer.

-Lloc on viuen i treballen els missioners o missioneres.

-misteri: Cosa que no es pot explicar clarament.

-míting: Discurs polític o social adreçat a grups grans de persones.

-mòbil: Que no és fix i es pot moure o transportar.

-Telèfon petit, sense cables, portàtil, per a poder parlar des de qualsevol lloc.

-Motiu que fa dur a terme una acció.

-model: Qualsevol cosa que ens serveix per a fer-ne còpies o imitacions.

-Persona que per les seues bones qualitats serveis d'exemple als altres.

-Persona que presenta davant del públic els vestits d'uns modistes.

-Persona que presta la seua imatge a un artista per a fer una escultura o pintar un quadre.

-modest. -modesta: Persona que no presumeix de les seues qualitats o de les coses que té.

-Cosa senzilla, sense luxes ni pretensions.

-Persona d'origen humil.

-moix. -moixa: Persona que no té ànims ni alegria.

Per desenvolupar una mica més el vocable misteri, ho faré parlant-ne d'un que, a hores d'ara, ha adquirit una gran rellevància: el misteri d'Elx, una obra de teatre medieval l'autoria de la qual i el mode com ha arribat al poble d'Elx, ja representa tot un misteri. El guió o Consueta, fou escrit en valencià, segons alguns estudiosos, a la mitjania del segle XIV, malgrat que també hi ha qui dona altres dates. És l'única obra de teatre religiós autoritzada pel Concili de Trento per a ser representada en l'interior d'un temple. Es tracta d'una òpera que es representa entre el cel -mitjançant uns aparells que descendeixen des del cel- i la terra. En ella, la Verge, pressentint la seua mort, manifesta el desig de reunir-se amb tots els apòstols, que, misteriosament, van apareixent, arribant de diferents parts del món sense saber qui i com els havia convocat. Un dels passatges musicalment més bells de l'obra es titula el ternari. Tres apòstols -Sant Jaume i dos més- es veuen de sobte en aquell indret i canten aquests versos:

“Oh, poder de l'Alt Imperi,

Senyor de tots los creats!

Cert és aquest gran misteri,

ser ací tots ajustats.

De les parts d'ací estranyes

som venguts molt prestament,

passant viles i muntanyes

en menys temps d'un moment.

Amb gran goig, sens improperi

som ací en breu portats.

Cert és aquest gran misteri

ser ací tots ajustats”.

El misteri d'Elx fou declarat per la UNESCO, l'any 2001, Patrimoni de la Humanitat, dintre de la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial.