LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (XII)

Al llarg de la nostra vida vivim episodis de diferents dimensions: de felicitat, de tristor, de tranquil·litat, d'angúnia... Hi ha temps per a tot. El nostre cervell, però, és especialista en crear-nos personatges especials que s'hi adapten a cada situació. Els pitjors de tots ells són els monstres. Aquest vocable ha estat seleccionat avui. Els monstres ens acompanyen en cada malson i, si hi ha sort, s'esvaeixen en despertar-nos. Si no hi ha sort, però, s'agafen tossudament a qualsevol sortint i tenen l'habilitat de fer-nos la vida impossible. Ells són un bon argument que justifica l'existència de professionals especialistes en combatre'ls: els psicòlegs i els psiquiatres. Com deia ma mare: sempre hi ha un rot per a un descosit. Des de petits, per a adormir-nos, ens narren contes on apareixen tota la nòmina de fades, bruixots i bruixes, ogres i els monstres més aterridors. Amb eixos contes moblen el nostre cervell amb eixos personatges que, d'una o d'altra manera, ja no ens abandonaran mai més. El tractament que fem d'ells, quan el seny ens ho permet, condicionarà fonamentalment el rumb que ha de prendre la nostra vida. Si aconseguim dominar-los, fins els més dolents podem ser bons companys de viatge. Però si, pel contrari, són ells els que manen, estem perduts. I potser només eixos professionals de que parlava abans, ens podran ajudar. O no.

Dotzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “m”:

-moll: Medul·la de l'os o medul·la òssia.

-Peix de coll allargat i color rosa vermellós.

-Construcció a la vora de la mar per a embarcar o desembarcar.

-molla: Peça de metall en forma d'espiral que s'estira i s'arronsa sense perdre la forma ni trencar-se.

-Part interior del pa. Porció més carnosa d'una part del cos.

-mol·lusc: Animal invertebrat que té el cos tou i, sovint, protegit per una closca.

-moniato: Tubercle semblant a les patates, però de gust dolç.

-monjo. -monja: Persona membre d'una orde religiosa.

-monocrom. -monocroma: Que és d'un sol color.

-monolític. -monolítica: Que és fet d'una sola pedra.

-monosíl·lab. -monosíl·laba: Que només té una síl·laba.

-monstre: Ésser fantàstic molt lleig i estrany.

-Persona o animal que neix amb el cos desproporcionadament anormal.

-monyó: Part que queda d'un braç o d'una cama que s'ha hagut que tallar.

Un vocable de l'anterior selecció: monstre, ha estat utilitzat en el següent paràgraf de la novel·la La pell freda,escrita per Albert Sànchez Piñol. Una novel·la que ens narra la història d'una lluita aterridora i apassionant del protagonista amb ell mateix, els “altres” i les circumstàncies que li condicionen la vida.

Albert Sànchez Piñol (Barcelona, 1965), és escriptor i antropòleg. Autor d'assajos i novel·les de gran èxit. La pell freda ha estat traduïda a 37 llengües.

“Quan van trepitjar l'illa el paisatge havia canviat. La neu cobria els arbres, i les branques sostenien un pes blanc. El camí que travessava el bosc no existia, esborrat. Els nostres peus eren els primers que violaven aquella catifa intacta. En lloc de l'habitual atmosfera lúgubre, en lloc d'aquella terra inhòspita, una capa d'ivori atorgava a la nostra residència dolçors inimaginables. La neu colgava les restes de la batalla, cobria el granit i la cúpula cònica del far. Les piles de detritus que acumulàvem a l'exterior, a uns cinquanta metres, desapareixien de la nostra vista sota una manta de sucre. Fins i tot els esculls més propers estaven presidits per un cúmul blanc que les onades s'esforçaven a llepar. Això em drogava. Encara no havia superat la visió de les cries dels monstres i ara la neu reproduïa una tendresa que feria. Descarregàvem els explosius i el meu cos duia a terme els treballs en absència de la meva persona”.