LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (II)

Necessitat és el primer vocable seleccionat avui. Em sembla una paraula tan plena de contingut, que no puc deixar d'agafar-la com a nexe (un altre vocable seleccionat) a l'hora d'iniciar aquesta introducció. Sempre en tenim, de necessitat, d'alguna cosa. Alguna, fonamental per a la vida: necessitem l'aire, per a respirar; l'aigua per a beure, els aliments per a nodrir-nos. Però també necessitem, potser a un nivell més baix, el reconeixement de la societat on vivim, l'estima dels éssers que ens envolten. Tot plegat, en definitiva, és fonamental per a fer-nos sentir humans. No està demés -no sempre ocorre- que tinguem en compte que eixes mateixes necessitats les tenen la resta de membres d'aquesta societat i que en la mateixa mida que els reivindiquem per a nosaltres, estem obligats a posar de la nostra part el que calga per posar-los a l'abast dels demés. Acceptar-ho ens farà ser més solidaris i ajudarà a construir un món més just i millor. L'idioma és una ferramenta fonamental i indispensable per a comunicar-nos, pensar, parlar, escriure, transmetre tot allò que pensem, sentim, desitgem. Per a realitzar totes aquestes funcions el necessitem, a l'idioma. Però també ell necessita de nosaltres un compromís semblant per a sentir-se útil, viu estimat. És mútua la concordança, i en les dues direccions ha de ser efectiva per tal que tinga sentit. ¿Quina utilitat pot tenir, per a la societat, un idioma mort, sense gent que el parle, sense poetes i escriptors que l'utilitzen? Nosaltres tenim la sort de disposar-ne d'un que duu amb ell un munt d'història, de literatura, de cultura, i és el nostre deure donar-li calor i vida.

Segon lliurament de la mar de paraules amb la lletra ena:

-necessitat: Cosa que ens fa molta falta. Carència d'alguna cosa important.

-nedar: Aguantar-se dins l'aigua i avançar fent determinats moviments.

-nerviós. -nerviosa: Que no està tranquil, que és ple d'inquietud i d'excitació.

-net: Sense brutícia, Que no té taques, ni greix, ni pols.

-nét. -néta: Fill d'un fill o d'una filla.

-nexe: Allò que uneix o relaciona dues o més coses.

-niar: Fer el niu.

-ninot: Figura de drap, paper o fusta que representa a una persona.

-nínxol: Cada una de les cavitats allargades que es construeixen als cementeris per tal de soterrar els morts.

-nissaga: Casta o estirp.

El vocable nerviosa l'he trobat en un paràgraf de la novel·la De nom, Emili,de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. Es tracta d'una novel·la especialment dirigida a un públic juvenil, on es conta l'esforç que ha de fer un noi superdotat per tal d'aprendre a conviure amb eixa qualitat, no sempre ben compartida pels demés. A més a més, després d'una experiència traumàtica que condicionarà la seua vida, ja res no serà igual, cosa que encara farà més difícil la seua adaptació.

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 1943) ha treballat en l'ensenyament i el periodisme i és doctora en filologia romànica. Com a escriptora ha rebut importants premis, entre ells el Premi de la Crítica (1986) i el Premi València de Literatura (1995).

“L'Olga, la meva dona, estava més que nerviosa; ja s'havia canviat de roba tres vegades: primer s'havia posat un vestit jaqueta gris, que va desestimar, després de demanar-me un inútil consell, perquè deia que era “massa seriós”; a continuació es va posar una faldilla amb la brusa nova, i es va inspeccionar davant del mirall ben bé deu minuts; “Semblo una secretària”, va dir gairebé enrabiada; finalment havia optat per un vestit recte, blau marí, que jo no recordava: “Em fa grassa, però crec que és adequat per a l'ocasió”. Bé, la meva dona és preciosa, i estic convençut que qualsevol cosa li escau. Ella, incomprensiblement, té una forta tendència a trobar-se “horrible”, un adjectiu que no se li pot adjudicar ni que es disfressés de bruixa”.