LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (III)

Un vocable seleccionat avui és força inquietant: no-res, absència de tot. És fàcil imaginar aquesta situació quan hom deixa de viure, però, i si som vius? Si mirem el cel, la immensitat del qual és impossible de quantificar, de vegades la imaginació ens proposa mons recòndits, éssers estrambòtics -més o menys-, situacions impossibles... D'eixa manera, una cosa que no tenim possibilitats de conèixer físicament, el nostre cervell li dóna vida. Gràcies a la imaginació ha nascut un gènere literari com és la ciència ficció, que ha nodrit les biblioteques i les sales de cinema. La mar, altre element immens, encara que tal vegada no ha estat investigada del tot, no té la mateixa transcendència. L'univers, per molt que l'home ho intente, encara és un misteri, un no-res impossible de descobrir.

Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra ena:

-nit: Espai de temps que va des que s'acaba el crepuscle del vespre fins que comença el crepuscle del matí.

-nítid. -nítida: Que és molt net i molt clar. Que s'entén molt bé i no és confús.

-nitrogen: Gas que forma la major part de l'aire que respirem. Símbol N.

-noces: Casament i festa que es fa per a celebrar-lo.

-nodrir: Donar a un ésser viu els aliments que necessita per a viure.

-noi. -noia: Persona jove.

-no-res: Absència de totes les coses. No existir, o no saber si existeix, res.

-nosa: Cosa o sensació que, amb la seva presència, molesta.

-nota: Cadascun dels sons d'una composició musical.

-Comunicació breu i concisa d'alguna cosa.

-Número o paraula que indica la qualificació d'un examen.

-Paper on s'indica el preu que s'ha de pagar per una consumició.

-Conjunt d'idees o de coses importants que escrivim quan escoltem una lliçó.

-noticiari: Programa de notícies d'un diari, una ràdio o una televisió.

El vocable nit apareix en la cançó de Luis Eduardo Aute A l'alba. Aquesta cançó, pel què he pogut llegir, tingué vida pròpia més enllà de les intencions del seu autor. Fou escrita l'any 1975 i cantada, abans que per Aute, per Rosa Leon, que la va presentar com un símbol de protesta contra la pena de mort. Aquell any (1975) el règim del dictador Franco, perpetrà els últims afusellaments que es produïren en Espanya, el 27 de setembre. Versos com Si et diguera, amor meu / que tem a la matinada, donaven sentit a la cançó, que sovint es convertí en bandera de la gent que lluitava pel dret a la vida i per la llibertat. Sembla que Aute mai no reconegué obertament que fos aquesta la seua intenció, però la cançó assolí eixe dret i encara el manté.

Luis Eduardo Aute Gutiérrez-Rapide (Manila, Filipines, 1943), és fill d'espanyol i de filipina. Músic, cantautor, director de cine, actor, escultor, pintor, escriptor i poeta. Començà a escriure cançons l'any 1967. Té editats un gran nombre de llibres de poesia.

A L'ALBA

“Si et diguera, amor meu

que tem a a la matinada.

No sé quines estreles són aquestes

que fereixen com a amenaces,

ni sé què sagna la lluna

al caient de la seua dalla.

Pressent que després de la nit

vindrà la nit més llarga.

Vull que no m'abandones

amor meu, a l'alba.

Els fills que no tinguérem

s'amaguen en les clavegueres,

mengen les últimes flors,

sembla que endevinaren

que el dia que s'aveïna

ve amb fam endarrerida.

Pressent que després de la nit

vindrà la nit més llarga.

Vull que no m'abandones

amor meu, a l'alba.

Milers de voltors callats

venen estenent les ales.

No et destrossa, amor meu,

aquesta silenciosa dansa,

maleït ball de morts,

pólvora de matinada.

Pressent que després de la nit

vindrà la nit més llarga.

Vull que no m'abandones

amor meu, a l'alba”.