LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Acabarem amb la ena mirant els núvols, com ho feu el poeta José Hierro. Però en són moltes altres les coses que aquesta lletra ha compartit amb nosaltres. Amb naturalitat hem transitat pel seu indret, creant un nexe d'unió entre nàixer i no-res, principi i fi, vida i mort, i en eixe camí hem trobat tot d'un món de paraules, o la mar d'elles, que ens han ensenyat a conèixer una mica millor el nostre idioma. La catorzena lletra de l'alfabet ens ha oferit una nau per tal de viatjar per aquesta mar, que com totes, té esculls i perills ocults que ens poden fer naufragar, però també podem nedar per salvar-nos del naufragi. En definitiva, aquesta, com la resta de lletres de l'alfabet, és un món i, tanmateix, una part fonamental d'altre món al que s'integra amatent i solidària.

Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra ena:

-nou. -nova: Que ha aparegut, ha passat, s'ha fet o s'ha comprat fa poc tems.
-nou-ric: Persona que és rica des de fa poc temps.
-novè. -novena: Que té el número d'ordre 9. Novena part d'una cosa.
-novell. -novella: Que ha nascut o s'ha fet fa poc.
-novel·la: Obra literària en prosa.
-nu. -nua: Persona que no va vestida, arbre que no té fulles, casa sense mobles...
-nucli: Part central i més important d'algunes coses.
-nus: Lligam fet amb un o més fils, cordes o cintes.
-Punt on s'uneixen els ossos dels dits.
-núvol: Massa de gotes d'aigua o de partícules de gel que s'aguanta suspesa a l'atmosfera.
-nyora: Classe de pebrot rodona.

El vocable núvol ha estat utilitzat pel poeta José Hierro en el poema els núvols, una metàfora que utilitza per endinsar-se envers records més pregons, més íntims. Tot un seguit de pensaments s'acosten a ell mentre mira, al cel, passar els núvols.

José Hierro del Real (Madrid, 1922 -2002), ha estat guardonat amb un gran nombre de premis, d'entre ells, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres (1981), Premi Nacional de Poesia (1999)

ELS NÚVOLS

“Inútilment interrogues.
Els teus ulls miren el cel.
Cerques, darrere dels núvols,
petjades que es portà el vent.

Cerques les mans calentes,
els rostres d'aquells que foren,
el cercle on erren
tocant els seus instruments.

Núvols que eren ritme, cant
sense final i sense començament,
campanes d'espumes pàl·lides
voltejant el seu secret,

palmes de marbre, criatures
girant al compàs del temps,
imitant-li a la vida
el seu perpetu moviment.

Inútilment interrogues
des de les parpelles cegues.
Què fas mirant els núvols,
José Hierro?”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació