LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (I)

LA “O” EN LA MAR DE PARAULES (I)

o: Quinzena lletra de l'alfabet. Pot representar dos sons: el so obert (bo), o el so tancat (por). Pot portar accent obert (dipòsit) o tancat (cartó).

A més a més de les seues característiques -les necessàries per a participar-hi en la creació de paraules dintre de l'alfabet a què pertany-, a mi em sembla una lletra força simpàtica i que em suggereix un munt de coses. Per exemple: és rodona -o quasi- i transparent. Representa la positura que pren la nostra boca cada vegada que ens admirem o sorprenem per alguna cosa, i allò que exclamem bocabadats: oh! Sembla una finestra oberta per la que podem mirar fins l'infinit, és amable i obedient, i enmig d'una confusió representa un oasi al que podem accedir-hi sense cap d'objecció. És, a l'hora d'avaluar qualsevol situació, objectiva, de tal manera que sempre podrem obtenir d'ella una bona opinió. Veient-la, tinc l'esperança de que vaig a gaudir passejant pels seus indrets i, fonamentalment, vaig a aprendre posant atenció a totes les coses que de segur va a suggerir-me.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-oasi: Lloc del desert on hi ha aigua i vegetació.

-obert. -oberta: Que té comunicació directa amb l'exterior.

-Que s'ha tret allò que impedia entrar-hi.

-Vocal que es pronuncia amb la boca més oberta.

-obertura: Forat o espai obert que hi ha en alguna cosa.

-Començament d'un acte, d'un curs o d'una funció, d'un concert.

-obesitat: Acumulació excessiva de greix en el cos d'un ésser viu.

-objectiu. -objectiva: Que tracta els fets sense posar-hi emocions ni opinions personals.

-Finalitat d'allò que es vol aconseguir.

-oblidar: Deixar de recordar. No fer-ne memòria.

-obscè. -obscena: Que es refereix al sexe d'una manera contrària a la moral.

-obscuritat: Que no té llum. Característica de les coses obscures.

-obsessió: Preocupació o idea que tenim contínuament al cap i que no ens deixa tranquils.

-obstacle: Cosa que impedeix el pas o que ens fa el camí més difícil.

El vocable obscuritat apareix en un paràgraf de la novel·la El club dels poetes morts, de l'escriptora nord-americana N. H. Kleinbaum. Aquesta novel·la inspirà la pel·lícula més aclamada de 1990 i que fou guardonada amb un Óscar. És un cant a la vida, a l'amor i a la fraternitat per sobre de qualsevol obstacle.

Nancy H. Kleinbaum (1948). Escriptora i periodista nord-americana.

“Els xics havien deixat al gos gaudint del seu inesperat menjar i corrien ja cap al riu, saltant entre les herbes. Portaven posades les caputxes dels seus capots, de manera que qualsevol que els haguera vist córrer d'aqueixa manera els hauria pres sens dubte per una confraria de monjos en estampida o per un grapat de follets recorrent la campanya. A la seua esquena es perfilava la massa ombrívola del col·legi, però això a ells no els preocupava gran cosa. Les estreles brillaven sobre els seus caps il·luminant-los el camí. L'excitació els omplia els cors i l'aire fred els esperonava el valor.

Prompte van sobrepassar els límits del campus i es van afonar decididament en la obscuritat d'un bosc de grans pins els gegantescos troncs dels quals s'alçaven com les columnes d'una catedral. El vent que bufava entre les branques tenia els accents lúgubres d'un òrgan, als quals responia de tant en tant l'ulular d'una òliba”.