LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (II)

Dels vocables seleccionats avui en relacione dos: obstinar-se i obtenir. En tots dos podem trobar connotacions positives i negatives, depenent de la vesant que ocupen. Ens obstinem quan volem obtenir una cosa que desitgem, que ens agrada, que ens pot fer feliços. I posem totes les nostres forces en acció per tal d'arribar al resultat desitjat. Sempre i quan no envaïm els drets d'altres i fem cap acte delictiu, la nostra obstinació no té cap connotació negativa. És més: pot servir d'exemple per a altres. De vegades, però, ocorre que eixa obstinació es nodreix d'un sentiment incontrolat d'egoisme que fa que hom pretenga obtenir per qualsevol mètode, incloent-hi la violència, allò que pertany a altres. D'eixa manera, un mateix vocable pot ser bo o dolent, segons l'ús que fem d'ell. Tot depèn de nosaltres, en definitiva. Com sempre, l'idioma queda al marge. Ell posa el vocable. Nosaltres li donem el sentit que estimem oportú.

Segona selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-obstinar-se: Mantenir-se en una opinió o en un propòsit sense dubtar ni acceptar altres possibilitats.

-obtenir: Arribar a algun resultat en una feina, en la resolució d'un problema o en un experiment. Aconseguir alguna cosa amb esforç.

-ocàs: Posta del sol.

-Final d'una vida o d'una civilització.

-oceà: Totalitat de l'aigua salada que cobreix el planeta. Cadascuna de les parts en que es subdivideix: Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic i Antàrtic.

-ocell: Animal vertebrat que té el cos cobert de plomes i dues ales per a volar.

-oci: Tems lliure que ocupem per a viatjar, passejar, llegir...

-ocupar: Posar-se en un lloc. Envair. Omplir un lloc o un espai de temps.

-Donar feina a algú.

-odi: Sentiment molt fort contra algú o alguna cosa.

-odissea: Sèrie de dificultats que s'han de passar per aconseguir un propòsit.

-ofegar: Matar un animal o una persona impedint-li respirar.

-Morir per no poder respirar immers en l'aigua o altre líquid.

Derivat del vocable ocupar, he trobat ocupaven en un paràgraf de la novel·la La verdad del caso Savolta, de l'escriptor Eduardo Mendoza. Aquesta fou l'òpera prima de l'esmentat escriptor. Publicada l'any 1975 va rebre el Premi de la Crítica de narrativa castellana. La novel·la narra la història d'una època i d'una ciutat, Barcelona, en uns anys convulsos pels atemptats que sovint ocorrien. Allò fou pels anys 1917-1919. Fou adaptada al cinema l'any 1980.

Eduardo Mendoza Garriga (Barcelona, 1943), és un autor català que escriu en llengua castellana. A més de l'obra esmentada, altres tres de les seues novel·les foren també adaptades al cinema. Fou guardonat en diverses ocasions, rebent, entre altres, el Premi Planeta (2010) i el Premi Cervantes (2016).

“Quan el camió es va haver acostat prou, vaig comprovar que portava en els flancs sengles pancartes en les quals es llegia: VISCA L'AMOR LLIURE. Ocupaven el camió set dones, una d'elles molt jove, una altra madura i les cinc restants d'edats que oscil·laven entre els vint-i-cinc i els trenta-cinc anys. Excepte la que conduïa, les altres s'havien instal·lat a la caixa, jugaven, menjaven i bevien i fumaven cigarrets. Vestien abillaments llauradors, d'amplíssims escots, i no s'amagaven de mostrar els panxells. Anaven molt pintades i perfumades i es tocaven amb mocadors rojos cargolats al cap, al coll o a la cintura. Em recorde que la menor es deia Estrella, i la la major, Democràcia”.