LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (III)


LA “O” EN LA MAR DE PARAULES (III)

Oïda i Olfacte, dos dels mots seleccionats avui, representen dos dels sentits essencials que tenim els éssers vius. Amb ells podem percebre els sons i les olors. El nostre idioma els té enregistrats en aquests noms i són la eina que posa al nostre abast per tal que puguem, en parlar o escriure, explicar les característiques, bones o dolentes, de les coses que ens envolten o d'allò que podem escoltar o olorar. L'aroma d'una flor, el soroll del vent, la remor de la mar, les paraules que ens diu una persona, la música... i la gran quantitat d'olors que envaeixen el nostre planeta, el lloc on vivim, on treballem, on gaudim o on patim.

Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-oïda: Sentit que ens permet sentir els sons.
-olfacte: Sentit que ens permet sentir les olors.
-oli: Greix que a temperatura ambient és líquid.
-Tipus de pintura feta amb colors barrejats amb oli.
-oligarquia: Governs en què el poder és en mans d'un grup reduït de persones.
-òliba: Ocell de rapinya que surt a les nits com els mussols.
-oliva: Fruit de l'olivera, de color verd o negre. De les olives es treu oli.
-olla: Recipient de cuina, de terrissa o metall que es fa servir per a bullir aliments.
-olor: Sensació que experimentem amb el nas quan hi ha a prop una flor, un perfum, un aliment cuinat, etc.
-olorar: Fer que l'aire entre pel nas per a sentir l'olor de les coses.
-om: Arbre que viu prop de llocs humits, com les vores dels rius.

El vocable om és el protagonista de la poesia d'Antonio Machado, A un om sec. En ella, el poeta ens diu que gràcies a les forces de la Natura, del tronc sec d'un om han brotat fulles verdes. Aquest exemple, utilitzant la metàfora, potser ens pot indicar que les persones, malgrat l'envelliment, podem desenvolupar idees i iniciatives que tal vegada no ens imaginàvem.

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 1875 – Cotlliure, França, 1939). Catedràtic, poeta i dramaturg, pertangué al moviment literari del Modernisme, i més tard fou poeta emblemàtic de la Generació del 98.

A UN OM SEC

A l'om vell, ferit pel llamp
i més de la meitat podrit,
amb les pluges d'abril i el sol de maig
algunes fulles verdes li han eixit.
¡L'om centenari, en el pujol
que llepa el Duero! Una molsa groguenca
li taca l'escorça blanquinosa
al tronc corcat i polsós.
No serà, com els àlbers cantors
que guarden el camí i la ribera,
habitat de marrons rossinyols.
Exèrcit de formigues en filera
va grimpant per ell, i en les entranyes
li ordeixen teles grises les aranyes.
Abans que t'enderroque, om del Duero,
amb la seua destral el llenyataire, i el fuster
et convertisca en suport de campana,
llança de carro o jou de carreta;
abans que vermell en la llar, demà,
et cremes en alguna mísera caseta,
a la vora d'un camí;
abans que t'esquartere un remolí
i et trenque el vent de les serralades blanques;
abans que el riu fins a la mar t'espente
per valls i barrancs,
om, vull anotar en la meua cartera
la gràcia de la teua branca verdejada.
El meu cor espera
també, cap a la llum i cap a la vida,
altre miracle de la primavera.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació