LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

Ombra: Figura fosca que projecta un objecte quan tapa la llum: això és el que diu la definició. Però el vocable ombra en té molts altres, de significats, fonamentalment quan l'apliquem a la nostra vida quotidiana. Està present quan no aconseguim el que desitgem, projectant, davant la llum que anhelàvem, l'ombra del desengany, de la desesperança. D'eixa manera, la nostra vida es troba envaïda de llums i d'ombres. Res no és perfecte. Habitualment hi ha una ombra que impedeix que la felicitat fos completa. Però ho sabem i ho acceptem, perquè d'altra manera la vida no seria suportable. Són les regles que ens imposa, potser perquè no fem de l'optimisme una norma irrevocable. Per compensar una llum excessiva apareix una ombra que, com a parella inseparable, conviu amb ella. I també al contrari, és clar.

Quarta selecció de vocables amb la lletra “o”:

-ombra: Figura fosca que projecta un objecte quan tapa la llum.

-ombrel·la: Mena de paraigua per a protegir-se del sol.

-omplir: Fer que un recipient o un espai quede ple.

-ona: Moviment de vaivé de l'aigua de la mar.

-oncle: Germà de la mare o del pare d'algú.

-onerós. -onerosa: Que comporta despeses excessives.

-onze: Suma de deu més un.

-opac: Que no deixa passar la llum.

-òptim. -òptima: Que és boníssim, el millor possible.

-optimisme: Veure només la part bona de les coses.

El vocable optimisme està inclòs en el poema Fins demà, de Mario Benedetti. Es tracta d'una bella poesia on l'autor analitza com en són, de diferents, les coses que somniem i la crua realitat que encontrem en despertar-nos. Com qualsevol poema té molt d'amagat, d'allò que es diu sense dir-ho, de tot el que podem llegir entre línies. És, sens dubte, un poema per a llegir-lo i pensar-lo. Per a somniar i tractar de trobar, en despertar-nos, eixe món millor que hem desitjat.

Mario Orlando Hamlet Brenno Benedetti Farugia (Paso de los Toros, Uruguai, 1920 – Montevideo, Uruguai, 2009). Poeta, assagista i escriptor pertanyent a la Generació del 45, és un dels autors més destacats de la literatura en llengua castellana de la l'última meitat del segle XX. Escrigué més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

FINS DEMÀ

“Tancaré els ulls en veu baixa

em ficaré a les palpentes en el somni.

En aquest instant l'odi no treballa

per a la mort que és el seu pobre amo

la voluntat suspèn el seu batec

i jo em sent lluny, tan xicotet

que a Déu invoque, però no li demane

res, amb la condició de compartir a penes

aquest univers que hem aconseguit

per les dolentes i a vegades per les bones.

¿Per què el món somiat no és el mateix

que aquest món de mort a mans plenes?

El meu malson és sempre l'optimisme:

m'adorm feble, somnie que sóc fort,

però el futur espera. És un abisme.

No m'ho digueu quan em desperte”.