LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (I)


-p: Setzena lletra de l'alfabet.

El primer vocable que arreplega el diccionari de què faig ús, es pa, l'aliment fonamental, en la nostra cultura, per a nodrir-nos. I no és casual, això, que també la lletra p utilitze aquesta paraula com la primera a l'hora de proposar-nos un itinerari pels seus indrets. Jo mai no mire el que ve a continuació. Em deixe dur, tranquil·lament pel camí que les lletres proposen perquè m'agrada trobar-me sorprès per paisatges inesperats. La sorpresa és una mena d'emoció que no hauríem de perdre mai, doncs ens nodreix d'humanitat. Avui, em pose a treballar amb el vocable pa, i espere que aquest supose un bon aliment que em permeta continuar endavant meravellant-me d'un munt de sorpreses, de vocables que em permetran conèixer millor aquest idioma que estime.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-pa: Aliment cuit al forn, fet amb farina de blat o altre cereal, aigua, sal i llevat.
-paciència: Facultat que té una persona per a suportar les dificultats o els patiments sense queixar-se o enfadar-se.
-padrastre: Home que es casa amb una dona que té fills d'un matrimoni anterior.
-pagès.-pagesa: Persona que viu i treballa al camp.
-pàgina: Cadascuna de les cares d'un full d'un llibre, d'una revista o d'una llibreta.
-Una pàgina web és un document amb informació que trobem en Internet.
-paladí: Cavaller que lluitava i feia grans proeses.
-Persona que defensa una causa.
-palangre: Estri per a pescar consistent en una corda llarga on van penjades altres més petites que al final porten un ham.
-palès. -palesa: Cosa que és molt evident i clara.
-palíndrom: Paraula o frase que diu el mateix si es llegeix d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
-pàl·lid: Que té molt poc color o que és d'un color poc viu o poc brillant.

El vocable pàl·lid es troba en el poema Oh, Capità! El meu Capità! Del poeta nord-americà Walt Whitman. Es tracta d'un poema classificat com a Elegia o poema de dol, escrit per a honorar al president dels Estats Units Abraham Lincoln quan fou assassinat.

Walter Whitman (West Hills, Nova York, 1819 – Camden, Nova Jersey, 1892). És reconegut com un dels més grans poetes, amb obra traduïda a més de 30 idiomes.

OH, CAPITÀ! EL MEU CAPITÀ!

“Oh, Capità! El meu Capità! Ha acabat el nostre espantós viatge,
El vaixell ha salvat tots els esculls, hem guanyat el premi cobejat,
Ja hem arribat a port, ja sent les campanes, ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla del vaixell resolt i audaç;
Més, oh, cor, cor, cor!
Oh, les roges gotes sagnants!
Vegeu, el meu Capità en la coberta
Jau fred i mort.
Oh, Capità! El meu Capità! Alça't i escolta les campanes;
Alça't, per a tu flameja la bandera, per a tu sona el clarí,
Per a tu els rams de flors i les garlandes, per a tu la multitud s'amuntega a la platja,
A tu et crida la massa mòbil del poble, a tu et cerquen llurs rostres anhelosos;
Bo, Capità! Pare estimat!
Que el teu cap descanse al meu braç!
Això és un somni: en la coberta
Jau fred i mort.
El meu Capità no respon, els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
El meu pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El vaixell ha ancorat sa i estalvi; el seu viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el vaixell victoriós arriba amb el seu trofeu;
Exulteu, oh, platges, i soneu, oh, campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recórrec la coberta on el meu capità
Jau fred i mort”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació