LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (III)
Pensar és viure. Resulta una obvietat dir
que només qui està viu es troba en disposició de pensar. Per hi ha
coses que ens ajuden a pensar millor, vull dir, d'una forma més
fluïda. La ment ha d'estar oberta, disposada sempre a rebre la
informació que l'entorn ens transmet. És per això que, de petits,
anem a l'escola i ens passem una part important de les nostres vides
estudiant i aprenent. Viatjar és un altre element fonamental per a
tenir un coneixement del món que ens envolta, de la gent diferent
que hi ha, de les distintes cultures. En tot això, el món, és
immensament ric. A hores d'ara, en el món privilegiat que vivim, les
xarxes d'informació ens ofereixen una eina impagable per accedir-hi
a qualsevol arxiu informàtic, d'on podem treure una quantitat
immensa d'informació. Tot això ens ajuda a pensar, si és que sabem
triar d'entre tanta informació, aquella que en realitat necessitem.
I no sempre estem en disposició de poder-ho fer. De vegades, l'excés
ens satura, ens aclapara i no ens deixa pensar amb fluïdesa. I és
que no hi ha res perfecte. On és, la mida justa? Una eina força
important per a la nostra formació, informació i esbarjo és el
llibre: els llibres. Llegir és endinsar-se en la proposta que algú
ens fa, fer-la nostra i viatjar en els temps, en la distància, en el
pensament, en les idees... en la vida, i viure'n una, de paral·lela,
diferent, totalment allunyada de la nostra realitat inicial i,
tanmateix, dintre d'ella, inseparable, apassionant i, potser,
meravellosa. També, llegir, és viure. I pensar. D'això dels
llibres, parlarem més endavant, en apropar-nos a la proposta de
lectura que faré després de la selecció de mots d'avui, que en duu
un que és fonamental per a l'existència dels llibres: el paper.
Tercera selecció de paraules amb la
lletra “p”:
-pantaló: Peça de vestir
que cobreix el cos des de la cintura cap avall i les dues cames per
separat.
-panteix: Respiració
agitada i difícil que hom fa després d'un esforç.
-pantomima: Obra de teatre
muda que es fa amb gestos del cos i la cara.
-panxa: Part del cos humà
que conté l'estómac i els intestins.
-pany: Mecanisme per a
tancar la porta o una altra cosa.
-papallona: Insecte que té
el cos llarg i unes ales molt grosses.
-Manera de nedar amb el cos de cara per
avall.
-paper: Producte en forma de
fulls que es fa a base de fusta, draps, palla i altres fibres
vegetals. Es fa servir per a escriure i imprimir llibres, revistes,
diaris...
-Personatge que un actor o actriu ha de
representar.
-paperassa: Conjunt de
papers que es fan servir en els llocs oficials.
-papereria: Botiga on es
venen diverses classes de productes fets de paper.
-papereta: Full petit de
paper utilitzat per a votar o per a escriure alguna cosa.
El vocable paper fou
utilitzat, en el paràgraf que posaré tot seguit, per l'escriptor
nord-americà Ray Bradbury en la novel·la Fahrenheit 451, on
es narra la història de Montag, un bomber, la missió del qual, en
lloc d'apagar incendis consisteix en provocar-los cremant llibres,
per tal que la gent d'aquella societat no pogués llegir, i per tant
tingués limitat el pensament. Una novel·la fascinant, que més tard
es convertí en pel·lícula per al cinema.
Raymond Douglas Bradbury (Waukegan,
Illinois, 1920 – Los Ángeles, California, 2012). Novel·lista,
assagista, dramaturg, guionista i poeta.
“Un, dos, tres, quatre, cinc,
sis, set dies. I cada vegada que ell eixia de casa, Clarisse estava
per allí, en algun lloc del món. Una vegada, Montag la va veure
sacsejant una noguera; una altra, asseguda en la gespa, teixint un
jersei blau; en tres o quatre ocasions, va trobar un ramillet de
flors tardanes en el porxo de sa casa, o un grapat d'anous en un
xicotet embolcall, o diverses fulles tardorenques acuradament
clavades en una quartilla de paper blanc, subjecta a la seua
porta. Clarisse li feia companyia cada dia fins a la cantonada. Un
dia, plovia; el següent estava clar; l'altre, bufava un fort vent, i
el de més enllà, tot estava tranquil i en calma; l'endemà a aquell
dia en calma va ser semblant a un forn estiuenc i Clarisse va
aparèixer amb el rostre cremat pel sol”.
Se t'ha oblidat de posar Pepe...Pasqual...
ResponElimina