LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

Un dels vocables que pertany a la selecció d'avui: paraula, és fonamental per a la relació entre els éssers humans. En tots els sentits, per tal d'expressar el què pensem, mitjançant l'oralitat o l'escriptura o fem utilitzant paraules. Si ens parem una mica a pensar-ho, veurem que és meravellós. I ens dóna la mida -una de les mides- de la perfecció que la Natura ha posat en nosaltres, éssers febles, vulnerables, però usufructuaris de facultats que ens fan únics, especials dintre del conjunt d'espècies que habitem el planeta. Té, tanmateix, la paraula, un altre significat, una qualitat afegida. Quan una persona dóna la seua paraula, està comprometent el seu prestigi, la seua honradesa. De vegades, això és més important que la signatura en un paper. També, si hom dóna la seua última paraula, vol dir que es compromet fins eixe instant. D'eixa manera, la paraula és la nostra eina de comunicació, però també significa el nostre compromís i la nostra última decisió. I, finalment, potser el que ens queda, quan ho hem perdut tot. La paraula és senya de dignitat. D'eixa manera ho digué el poeta Blas de Otero, i més endavant ho feu cançó el cantant Paco Ibáñez::

“Si he patit la set, la fam, tot

el que era meu i va resultar ser res,

si he segat les ombres en silenci,

em queda la paraula”.

Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-paràbola: Conte o història breu que ens ensenya com comportar-nos.

-Línia corba semblant a la trajectòria que segueix un objecte en ser llençat cap endavant i cap amunt.

-paràgraf: Part d'un text escrit que queda entre dos punts i apart.

-paral·lel. -paral·lela: Dues coses que segueixen la mateixa direcció i per molt que s'allarguen mai no es troben.

-Circumferència imaginària que divideix horitzontalment la Terra.

-Barres de fusta paral·leles per a fer exercicis de gimnàstica.

-paranoia: Malaltia mental que fa que la persona tinga manies molt fortes.

-paraula: Capacitat que tenim les persones per a expressar els pensaments parlant o escrivint.

-Garantia que algú dóna de què farà alguna cosa amb seguretat.

-para-xocs: Peça allargada i horitzontal que els cotxes porten per amortir els xocs.

-parpella: Trosset de pell que tapa o destapa l'ull quan el tanquem o l'obrim.

-parpellejar: Obrir i tancar els ulls, moure les parpelles.

-Un llum parpelleja quan sembla que s'encenga i s'apague moltes vegades i molt de pressa.

-parrup: Cant que fan els coloms i les tórtores.

-partença: Fet d'anar-se'n, o partir, d'un lloc.

Parpellejos, derivat de parpellejar és un vocable que apareix repetit en un paràgraf del llibre Los Pueblos, de l'escriptor de Monòver, Azorín. És aquest un llibre de cròniques que fou escrit entre els anys 1904 i 1905, quan Azorín tenia 34 anys. En ell l'autor capta i descriu, amb un llenguatge culte i enriquidor, les sensacions que sentia observant cada paisatge.

José Augusto Trinidad Martínez Ruiz (Azorín), (Monòver, 1873 – Madrid, 1967). Escriptor, periodista, assagista i crític literari. Membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.

“En el més fosc del firmament brillen estels. Passaran segles, passaran centenars de segles: aquestes estreles enviaran els seus parpellejos de llum a la terra; aquestes aigües bramadores xocaran espumoses en les roques; la nit posarà la seua foscor en la mar, en el cel, en la terra. I un altre home, en la successió perenne del temps, escoltarà absort, com nosaltres ara, la remor de les ones i contemplarà les lluminàries eternes dels cels. En la nit, al costat de la mar, és també visió profunda, plena d'emoció, la dels fars: fars construïts sobre un penya-segat; fars que sorgeixen mar endins per damunt de les aigües, assentats en un escull batuts per les ones. En la nit els fars ens mostren el seu ull lluminós, ja permanent, ja amb intermitències de llum i foscor. Quins ulls veuran des de la immensitat negra aqueixos parpellejos? Quines sensacions despertaran en els qui caminen de la terra nativa cap a llunyans països?”