LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

És cert que el diccionari li dona a cada paraula un significat precís, però moltes vegades, els usuaris, en fem d'elles una utilització diferent. No som transgressors, en fer això, sinó que afegim aspectes que, lluny de desvirtuar el vocable, li afegeix aspectes propers a la sensibilitat de les persones. Quan un nen agafa una pinta i diu que vol pentinar-nos, si el deixem fer-ho, veurem que no ens posa bé els cabells, sinó pas tot el contrari, però eixe fet ens dona plaer, ens acaricia, més allà de fer-nos algun embolic. De vegades el fet de pentinar, més que una necessitat és una teràpia que ens tranquil·litza. També es diu pentinar a l'acte de revisar pam a pam un terreny per tal de cercar algú o alguna cosa que s'ha perdut. Deixa manera, els vocables, tenen un significat exacte i un altre afegit, tots dos igual d'importants. Quan més significats afegits tinga un vocable, més enriquidor serà l'idioma. Potser serà un bon exercici el descobrir els diferents significats que ens aporta cada vocable, i que fan més important el nostre idioma.

Vuitena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-penombra: Ombra suau, que té una mica de llum. Lloc que no és totalment fosc.

-pentinar: Posar el cabells bé amb una pinta.

-penya: Roca grossa.

-Grup de persones que comparteixen unes mateixes aficions o activitats.

-penya-segat: Paret de roca amb un pendent molt fort, gairebé vertical.

-penyora: Cosa que deixem com a garantia de pagar un deute o complir una promesa.

-percebre: Rebre la impressió d'una cosa a través dels sentits.

-Rebre una quantitat de diners.

-perdre: Deixar de tenir una cosa que abans teníem.

-perifèria: Part exterior, o perfil, d'una figura o d'un cos.

-Part més exterior, allunyada del centre, d'una ciutat.

-perill: Qualsevol cosa que pot fer mal, provocar un accident o causar una desgràcia.

-pertorbar: Fer perdre la tranquil·litat i l'ordre i que haja confusió i malestar.

El mot pertorbats es pot veure en el següent paràgraf de la novel·la El senyor dels anells, de l'escriptor sud-africà J. R. R. Tolkien. Es tracta d'una trilogia que fou elegida, l'any 1999, com el Llibre del Mil·lenni, i és una peça fonamental de la literatura universal, ha estat traduïda a desenes de llengües i se n'han venut milions d'exemplars. Els tres llibres han estat convertits també en pel·lícules per al cinema.

John Ronald Reuel Tolkien (Bloemfontein, Sud-àfrica, 1892 – Bournemouth, Regne Unit, 1973). Fou escriptor, poeta, filòleg i professor universitari. Està considerat com el “pare” de la literatura fantàstica moderna.

“Frodo es va avançar cap a la llum del foc, però la majoria dels hostes van fer un pas enrere, encara més pertorbats que abans. No els satisfeia l'explicació de Frodo, segons la qual s'havia arrossegat ràpidament per davall de les taules després de la caiguda. La majoria dels hòbbits i de les gents de Bree es van afanyar a anar-se'n, sense ganes ja de continuar divertint-se aqueixa nit. Uns pocs van llançar a Frodo una mirada ombrívola i van partir murmurant entre ells. Els Nans i dos o tres Homes estranys que encara eren allí es van posar dempeus i van donar la bona nit a l'hostaler però no a Frodo i els seus amics. Poc després no quedava ningú sinó Trancos, encara assegut en les ombres al costat de la paret”.