LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (IX)

Les paraules de l'alfabet són com els pètals d'una flor; cada una d'elles és independent de les altres i, sent molt poca cosa en l'àmbit individual, totes plegades formen l'idioma: la flor. Es tracta, sens dubte, d'una concordança comú. No existiria pas la flor sense els pètals, però aquests mancarien de valor fora del conjunt. Pètal és un dels mots arreplegat avui, un mot que em sembla important. Però n'hi ha un altre al que també li done una categoria especial: petó. Ens fem petons en molts moments de la nostra vida: com a salutació quan coneixem algú; en acomiadar-nos; quan ens anem a dormir, quan ens llevem pel matí; quan felicitem algú; quan volem donar consol; i fonamentalment quan estimem. El petó és un símbol, un llenguatge, una institució en la nostra cultura que cada dia està present en les nostres vides i que, tant de bo, ens acompanye sempre.

Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-perxa: Estri que utilitzem per a penjar roba.

-Pal llag i estret que es fa servir per a moure una barca en un riu poc fondo.

-pes: Peça de metall que serveix per a pesar en una balança.

-Peça metàl·lica rodona que es fa servir per a ser llançada en una prova d'atletisme.

-Cosa que molesta, que costa de fer o de suportar.

-pèsol: Llegum de beina allargada que fa unes llavors petites rodones i verdes.

-pesseta: Moneda de l'estat espanyol abans de la seua substitució per l'euro.

-pessigolles: Sensació que ens fa riure quan algú ens toca algunes parts del cos.

-pètal: Cada una de les peces de color semblants a fulles que formen la corol·la d'una flor.

-petó: Fet de tocar amb els llavis una part del cos d'una d'una persona o una altra cosa.

-peu: Part final de la cama de les persones o de la pota dels animals.

-Part de baix d'una cosa.

-pidolar: Demanar almoina o una altra cosa amb humilitat, per favor.

-pijama: Vestit que ens posem per a dormir.

El vocable pijama podem trobar-lo en la novel·la El noi del pijama de ratlles, de l'escriptor irlandès John Boyne, on ens narra, sota les vivències d'un noi, un nou capítol de l'extermini dels jueus pel nazisme. Una història esfereïdora però plena de sensibilitat i bellesa que fou traduïda a més de trenta idiomes i que obtingué importants guardons. Es convertí, així mateix, en una aclamada pel·lícula per al cinema.

John Boyne (Dublín, Irlanda, 1971) és autor també, apart del llibre esmentat, d'altres novel·les dedicades al públic juvenil i adult. La seua consagració arribà, però, amb El noi del pijama de ratlles, tot un èxit mundial.

“Bruno va minorar el pas quan va veure al xiquet que abans era una figura que abans era un esborrall que abans era una xicoteta taca que abans era un punt. Encara que els separava un filat de filferro, ell sabia que havia de tindre molta cura amb els desconeguts i que sempre era millor abordar-los amb cautela. Així que va continuar caminant; poc després es trobaven un enfront de l'altre.

-Hola -va dir Bruno.

-Hola -li contestà el xiquet.

Era més baix que Bruno i estava assegut en el sòl amb expressió de tristesa i desemparament. Portava el mateix pijama de ratlles que vestien tots a l'altre costat del filat, així com la gorra de tela. No calçava sabates ni calcetins i tenia els peus molt bruts. Al braç portava un braçalet amb una estrela”.