LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (X)


Per als que ens agrada fer-ho, escriure o llegir ens crea una sensació especial que l'alfabet sap donar-hi nom: plaer. Aquest vocable, encapçalat per la lletra “p”, es troba inclòs en la selecció d'avui. Es tracta d'un vocable d'ample recorregut, doncs en sentim, de plaer, de moltes i diferents maneres. Es tracta d'una emoció que ens afecta en estar amb una persona estimada, en veure la bellesa d'un paisatge, en assaborir un aliment, en acomodar-nos per a dormir, en veure un espectacle i en infinitat d'altres situacions. És per això que plaer, a més de ser essencial per a la vida, és un vocable força important del nostre alfabet. N'hi ha altres, de vocables, com per exemple platja, que podem associar-los a plaer. Eixa satisfacció que ens ompli, cada dia que mirem la mar es això: plaer.

Desena selecció de paraules amb la lletra “p”:

-pila: Quantitat de coses posades les unes sobre les altres.
-Pica de pedra que hi ha a les esglésies per a batejar les criatures.
-Dipòsit petit tancat hermèticament que produeix electricitat.
-pilar: Element vertical més alt que ample, que aguanta un sostre.
-pilot: Persona que guia un avió o una embarcació.
-Persona que condueix un cotxe o una moto en una competició esportiva.
-pinça: Instrument utilitzat per agafar coses petites.
-Plec cosit que es fa en algunes peces de vestir.
-pinso: Menjar que es dóna als animals.
-pinya: Fruit dels pins.
-Fruit tropical de la planta anomenada ananàs.
-Grup o colla de persones molt unides.
-plaça: Lloc ample dins d'una població on van a parar diversos carrers.
-Lloc o seient que ocupa una persona en un mitjà de transport, en un local o en una feina.
-plaer: Sensació satisfactòria de trobar-se molt bé.
-plagi: Còpia que algú fa de l'obra, dels escrits o de les paraules d'altre.
-platja: Part de la costa que és baixa, plana i té sorra.

Derivat del vocable pila n'he trobat altres dos: piles i apilades en un paràgraf de la novel·la Misery, de l'escriptor nord-americà Sephen King. En aquesta novel·la ens narra la història d'un escriptor que és rescatat d'un terrible accident automobilístic per una fanàtica de la seua obra, que acaba per segrestar-lo, obligant-lo a escriure una novel·la per a ella.
Misery guanyà el premi Bram Stoker en la categoria de millor novel·la.

Stephen Edwin King (Portland, Maine, EE.UU., 1947). Escriptor especialitzat en novel·les de misteri, ciència ficció i literatura de terror fantàstica. Molts dels seus llibres, com per exemple la novel·la esmentada avui, han estat adaptats al cine i a la televisió.

“En aquell lloc, completament invisible, es trobava la porta cap a un altre món. En aquell lloc també, va pensar, es trobava el seu propi fantasma en una sèrie de capes, com a fotos fixes que, quan es passen ràpidament, produeixen la il·lusió de moviment.

Va lliscar la cadira entre les piles de paper i les llibretes apilades amb la naturalitat de la pràctica, va agusar l'oïda encara més, i llavors va tirar d'un fragment de la fusta de vint-i-dos centímetres. Feia un mes que havia descobert que estava solt i podia veure, per la fina capa de pols que tenia damunt (d'ací a poc començarà a posar pèls per ací per a assegurar-se), que Annie no sabia que estava així. Sota el tros hi havia un estret espai buit, a excepció de la pols i de les cagades de ratolí”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (I)