LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XIV)
És bonic parar-se a pensar en la
quantitat de paraules que arreplega qualsevol idioma, totes tan
diferents entre elles i, d'altra banda, tan necessàries per a
donar-hi sentit al conjunt. És immens el bagatge que tot plegat
representa. L'esforç de reflexió, d'estudi i d'adequació que ha
hagut de fer-se per què cada una d'elles expresse exactament una
definició. Em pense jo que és una tasca semblant a la que fa la
Natura. Cada element d'ella té una funció per tal de contribuir al
desenvolupament de la vida. Escric tot això mentre ho pense i el fet
de fer-ho d'aquesta manera pot ser motiu de que alguna cosa resulte
inconnexa, mancada de solvència, però crec que l'afegeix el valor
de l'espontaneïtat, que no és poca cosa. El vocable posseir
seleccionat avui, per exemple, ¿què ens dóna a entendre?
¿Potser que quan expressem un pensament ho fem sentint-nos
posseïdors de la veritat? Potser sí. Però tanmateix
podem fer-ho posseint un sentiment d'humilitat, que és
tot el contrari de l'anterior. D'eixa manera el mateix vocable pot
ser utilitzat de dues formes, contrària l'una de l'altra però les
dues amb validesa. I això és possible, que és un
altre dels vocables seleccionats avui.
Catorzena selecció de la mar de paraules
amb la lletra “p”:
-posseir: Ser l'amo de una
cosa, tenir-la en el nostre poder i fer-la servir.
-possible: Que es pot fer,
que pot passar.
-postís. -postissa: Cosa
que ocupa el lloc d'altra cosa natural i la substituteix.
-postres: Aliments que es
prenen al final d'un àpat.
-pota: Cada un dels membres
dels animals que els serveixen per aguantar el cos i per a caminar,
córrer o saltar.
-Cada una de les barres que aguanten una
taula, una cadira o altre moble.
-precoç: Que és més
desenvolupat del que li correspon per l'edat que té.
-Que madura o succeeix abans del temps
normal.
-predir: Anunciar una cosa
abans que passe.
-pregar: Demanar a algú per
favor i amb humilitat que ens done alguna cosa.
-Resar.
-prejudici: Opinió
contraria a algú o a alguna cosa sense motiu justificat.
-premi: Objecte o diners que
es donen a qui ha guanyat un concurs o una competició esportiva.
-Persona o obra que ha guanyat un premi.
En
un paràgraf de la novel·la Terra!,
de l'escriptor italià
Stefano Benni, apareix el vocable pota
seleccionat avui. Terra!
és una novel·la de ciència-ficció escrita en clau d'humor. Ha
estat traduïda a diversos idiomes.
Stefano
Benni (Bolonya, Itàlia, 1947) és poeta, escriptor, periodista i
guionista. És un dels fundadors de la Pluriversitat
de la Imaginació, que
és una escola itinerant de teatre i lectura en veu alta.
“El monstruós ser blanc
avançava per la superfície de gel. Pel que es podia entreveure en
la tempesta de neu, era un gegantesc cuc pelut d'uns vint metres de
llargària, que s'arrossegava sobre moltes potes. Tenia quatre
ulls vermells i protuberàncies en el llom. Es va parar, va alçar un
instant el seu minúscul cap i va canviar de direcció. Només quan
va estar més a prop, es va poder veure clarament de què es
tractava. Eren quatre óssos blancs, un darrere de l'altre, guarnits
amb regnes. Cadascun d'ells portava al cap una llum vermella de
posició, i sobre el llom dos homes: un xerpa vestit amb la granota
groga dels thalarctotaxistes, i un passatger. L'ós guia, que portava
la sigla Hawaii 8, es va detindre de nou i ensumà l'aire
nerviosament”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada