LA "P" EN LA MAR DE PARUALES (XIII)

De vegades, quan ens estenem parlant o escrivint és fàcil incórrer en l'excés. Deixar-se dur tant per l'amor com per l'odi és un defecte en que sovint solem caure. Jo, quan parle de l'idioma, tinc tendència a comparar-lo amb alguna cosa idíl·lica per a mi. En ocasions he dit que cada vocable forma part de l'onatge d'una suposada mar de paraules. També l'he comparat amb els pètals d'una flor i no sé quantes coses més. En fer-ho no cercava jo frases brillants, no. És el que sentia -el que sent- en dir-ho. Són frases que naixen del cor, de l'estima, i en elles hi ha sinceritat. Vejam: parle de l'idioma que es parla en el lloc on he nascut i on he viscut i visc. Els primers sons que van percebre les meves oïdes van ser en aquest idioma. Més tard, en anar creixent, vaig descobrir que no sempre era ben atès jo, si el parlava, i no me'n podia imaginar perquè i, ¿sabeu?, encara no n'estic segur de saber-ho. Més endavant vaig conèixer persones que l'estimaven i que lluitaven per mantindre'l viu en circumstàncies força difícils. I vaig comprendre que pagava la pena donar-li el seu autèntic valor. Els enemics de l'idioma no atemptaven només contra ell sinó contra la cultura. Cercaven un poble submís en la misèria i en la ignorància. El mandataris d'aquella Espanya fosca odiaven que en els arrels del poble continuara viva la llavor d'un idioma propi, no imposat pel domini. I en això estem. Per eixe motiu jo l'estime més, i sé que la llavor no es marcirà mentre la reguem amb sentiments d'estima, que mai no són excessius, malgrat que, de vegades, ho semble.

Tretzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-pont: Construcció feta damunt d'un riu, d'un barranc o d'un altre obstacle per poder-hi passar d'una banda a l'altra.

-Part d'un vaixell situada per damunt de la coberta, des d'on és dirigit.

-ponxo: Manta rectangular amb un forat al mig per on es passa el cap.

-populatxo: Referit en to despectiu a la plebs o gent de classe social baixa.

-porc. -porca: Animal mamífer la carn del qual es menja fresca, assecada en forma de pernils o en forma d'embotits.

-Persona que no es cuida d'anar net i que li dóna igual la brutícia del seu cos, del lloc on viu i inclòs de les idees contràries a la ètica i la moral.

-porro: Planta i bulb comestible d'aquesta planta.

-Informalment cigarret d'haixix.

-porta: Obertura feta en un lloc per a poder-hi entrar i eixir.

-Peça de fusta o d'altre material que tapa l'esmentada obertura.

-portaavions: Vaixell de guerra molt gran que té com a arma principal els avions que transporta. La major part de la coberta és una pista d'aterratge.

-portar: Dur algú o alguna cosa d'un lloc a un altre.

-Anar amb un vestit determinat.

-Fer conèixer i difondre una notícia.

-portaveu: Persona encarregada de transmetre els acords, les opinions o les idees d'un grup o d'una entitat.

-posar: Deixar una cosa en un lloc determinat.

-Servir de model a un artista per a una pintura o una fotografia.

-Engegar un aparell per a fer-lo funcionar.

El vocable porta apareix en un paràgraf de la mundialment famosa novel·la El doctor Jivago, de l'escriptor rus Boris L. Pasternak, on es narra la història d'un gran amor en el marc dels darrers anys del tsarisme i dels primers de la Unió Soviètica. Malgrat els esforços de les autoritats comunistes per tal que no es publicara, la novel·la fou editada, traduïda i reconeguda en gran part del món, sent més tard, i també amb gran èxit, adaptada al cinema.

Boris Leonidovitx Pasternak (Moscou, Russia, 1890 – Peredélkino, Russia, 1960), fou escriptor i poeta, guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Literatura, premi que va refusar per qüestions polítiques.

“A l'entorn del magatzem la neu estava plena de les empremtes circulars que havia deixat el trineu de Yuri Andreievitch en anteriors visites: davant el llindar estava trepitjada i bruta per la llenya transportada el dia anterior.

El cel estava límpid, net de núvols que l'havien cobert des del matí. Gelava. El parc de Varykino, que envoltava la clariana a distàncies desiguals, en aquell lloc s'acostava al magatzem com per a mirar al doctor a la cara i recordar-li alguna cosa. La neu, l'altura de la qual havia crescut molt durant l'hivern, sobrepassava el llindar del magatzem. La llinda de la porta semblava haver baixat, encorbant-se. La capa de neu que cobria la teulada, com el casquet d'un enorme bolet, tocava quasi el cap del doctor. Precisament sobre l'alt de la teulada, com clavada amb una banya en la neu, una jove mitja lluna, a penes apareguda, romania immòbil en el cel i resplendia amb la seua falç de llum platejada”.