LA "Q" EN LA MAR DE PARAULES (II)

En aquesta selecció tancaré aquesta visita pels indrets de la “q”, i no podré dir que no ha estat profitosa, malgrat no haver-ne fet més que dues seleccions. Se n'hagueren pogut fer més, és cert, però crec que ha estat suficient per assabentar-nos de la la seua personalitat i de la qualitat que aporta a l'alfabet. Hi ha una paraula que no utilitzem massa en la nostra parla habitual i, potser per això, em sembla curiosa: quelcom. “Hauré de fer alguna cosa per tal de finalitzar el projecte”, “Hauré de fer quelcom per tal de...” Jo, personalment, no he utilitzat mai aquest mot. És un dels descobriments que he fet en endinsar-me en l'alfabet, i m'agrada. Estem massa acostumats a pensar en castellà i a traduir de la manera més aproximada. És el nostre defecte -el meu defecte-. Per això, trobar un vocable que ens és propi, m'ompli de satisfacció. I n'hi ha més, perquè tenim un idioma que no és el capritx de quatre intel·lectuals total o parcialment embogits, sinó que és la llengua d'un poble que ha estat utilitzada, a més que pel poble pla, per reis, científics, escriptors i poetes. Tots plegats el convertiren en allò que avui és: un idioma reconegut per les més altes autoritats universitàries, que és l'estament més elevat del coneixement i la cultura.

Segona selecció de la mar de paraules amb la lletra “q”:

-quedar: Tenir encara part d'una cosa després d'haver-ne gastat una altra part.

-Arribar a un estat definitiu, a una manera d'estar.

-Prendre un acord, decidir una cosa.

-Fixar un lloc i un moment per trobar-se amb algú.

-queixal: Cada una de les dents que hi ha a la part de més endins de la boca.

-queixar-se: Expressar algú la pena o el dolor que sent.

-Mostrar descontent davant d'algun acord o situació que no ens agrada.

-quelcom: Alguna cosa.

-queviures: Coses de menjar que comprem en les botigues o els mercats.

-quietud: Situació o cosa que no es belluga, que està en repòs, en calma.

-quimera: Monstre fantàstic que es representa amb el cap de lleó, cos de cabra i cua de dragó i que treu foc per la boca.

-Qualsevol cosa que algú s'imagina o pensa i que creu que existeix de debò.

-quincalla: Objectes de metall o imitacions de joies que no tenen cap valor.

-quitrà: Líquid molt espès que es trau del carbó, del petroli i de la fusta.

-quotidià. -quotidiana: Que és de cada dia, que es fa cada dia.

El vocable quietud l'he trobat en un paràgraf de la novel·la La nit de l'oracle, de l'escriptor nord-americà Paul Auster. Es tracta d'una novel·la enigmàtica, apassionant, sorprenent, plena d'encanteris.

Paul Benjamín Auster (Paul Auster) (Newark, Nova Jersey, Estats Units, 1947), és novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Ha estat guardonat en moltes oportunitats, rebent en Espanya l'any 2006 el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

“El trànsit de Court Street es devia calmar just en aquell moment, o potser és que el vidre de l'aparador era especialment gruixut, però quan vaig començar a avançar pel primer passadís pes explorar la botiga, de sobte em vaig adonar del silenci que regnava. Era el primer client del dia, i la quietud era tan pronunciada que sentia el frec del llapis sobre el paper darrere meu. Quan pense en aquell matí, el soroll d'aquell llapis és el primer que recorde. Si la història que estic a punt d'explicar té cap sentit, estic segur que va ser llavors que va començar -durant els breus segons en què el frec d'aquell llapis era l'únic soroll que hi havia al món”.