LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (III)

          Escric avui sota la pressió d’una situació insòlita i esfereïdora: hi ha una infermetat que ens té sotmesos, i en bon grau, espantats. Es tracta del Corona-Virus. Les autoritats ens ordenen que no sortim al carrer, i la població ho accepta amb resignació, esperant que el contagi no ens arribe. Els mitjans de comunicació, donant-hi compliment a la seua tasca d’informar, ens repeteixen tossudament les xifres de morts i infestats, deixant-nos clar que ens trobem sota la possibilitat de que el nostre nom, abans o després, es trobe també inclòs en eixes llistes d’infestats. Un panorama horrible que mai no ens havíem imaginat. Per descriure la situació que vivim, té l’idioma les paraules adequades. Centrant-nos concretament en la “r”, i en el tram que hem repassat d’ella, trobem, per exemple el vocable rabent per a explicar-nos que té un moviment d’expansió, aquesta infermetat, molt ràpid. Que afecta a tot el món humà, sense tindre en compte cap diferència de raça. Que el raciocini de la nostra societat, encara no és suficient per a explicar d’una manera coherent d’on ha nascut el mal i quan quedarà eliminat de les nostres vides. Que es tracta d’una infermetat rara, desconeguda per a la ciència, i per aquesta raó, més paorosa per als ciutadans que amb coneixements tan raquítics ens sentim indefensos, sabent que tot pot ser qüestió de sort, que ens infestem o no. N’hi ha moltes més, de paraules en aquest tram de la “r”, però tancaré aquesta reflexió amb un vocable i es seus derivats: realitat (és la que és), realitzar (trobar el mode de vèncer la infermetat). Continuarem parlant, segurament, d’això.

          Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

          -realçar: Fer que una cosa es vega millor, que tinga un efecte més viu.

          -rebaixar: Disminuir el preu de les coses.

                    -Fer que estiga més baix el nivell, l’alçària o el gruix d’una cosa.

          -rebedor: Primer lloc que hi ha en una casa quan s’entra del carrer.

          -rebel·lar-se: No obeir l’autoritat.

          -reblar: Doblegar la punta d’un clau.

          -rebost: Lloc on es guarden els comestibles i les begudes que no han d’estar a la nevera.

          -rebre: Agafar, prendre, acceptar el que ens donen o ens envien.

                    -Deixar entrar algú a casa nostra.

                    -Anar a trobar algú que ens visita i que ve d’altre lloc.

          -rebutjar; No voler, no acceptar una persona o una cosa.

         -recança: Pena o disgust que té una persona per una cosa que ha fet o que ha deixat de fer.

          -recelós. –recelosa: Persona que no se’n fia d’algú, o d’alguna cosa.

          El vocable recelosa està en un paràgraf de la novel·la La tabla de Flandes, d’Arturo Pérez Reverte, on es recrea minuciosament una època, mitjançant una història on la intriga és el principal ingredient. Ha estat adaptada al cinema.

          Arturo Pérez Reverte (Cartagena, 1951). És periodista i escriptor, autor d’un bon nombre de novel·les que han estat traduïdes a nombrosos idiomes. Fou reporter de guerra, fet que el portà a presenciar, entre altres guerres, el genocidi en la ciutat de Sarajevo.

“El quadre, la mort d'Àlvar, la partida d'escacs, retornaven com una obsessió, plantejant-li preguntes sense resposta. Tal vegada el jugador invisible també estava a prop, entre la gent, observant els seus moviments mentre planejava la següent jugada. Va mirar al voltant, recelosa, abans d'estrènyer en la falda la seua bossa de cuir, on portava la pistola de César. Allò era absurd de pur atroç. O tal vegada fóra a l'inrevés: atroç, de pur absurd”.