LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

          El nostre idioma li dóna nom a la situació que estem vivint: recer. El Corona Virus que sacseja a hores d’ara a tot el món ha fet que les autoritats declaren l’estat d’alarma, i per tant la població hem d’estar reclosos a casa, a recer. És una situació estranya, coneguda potser per haver-la vist en alguna pel·lícula d’ambient catastròfic, però que mai no ens havíem imaginat que viuríem. Una situació que, a més de pànic en la majoria, ha provocat diferents reaccions. Persones solidàries que posen el seu talent i el seu treball per tal de cercar una solució. Persones agraïdes que mostren, quan poden fer-ho, el seu sentiment de gratitud i recolzament. Persones que esperen amb temor i amb esperança el que puga venir. Persones que es senten gracioses i fan acudits i promouen notícies falses per tal de crear confusió en la gent. Hi ha de tot: gent amb cor, i gent amb mala bava. Nosaltres, entre tant, ací estem, com diu el nostre diccionari, mantenint-nos a recer, amb temor, és clar, però també amb esperança. Ja veurem.

          Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

          -recer: Qualsevol lloc on una persona és a cobert del vent, de la pluja o d’altres fenòmens atmosfèrics.

          -recerca: Buscar amb molta cura alguna cosa.

          -recinte: Espai tancat.

          -recollir: Reunir i agafar coses que estan disperses.

                    -Acollir, donar casa a una persona o a un animal abandonats.

          -recolzar: Donar-hi suport a una cosa. Les bigues recolzen el sostre.

                    -Donar-hi suport a una idea o a una proposta que fa altra persona.

          -recòndit: Molt amagat.

          -reconèixer: Veure o descobrir que una persona o una cosa és tal persona o tal cosa que ja coneixíem.

                    -Examinar una persona, animal o cosa per veure en quines condicions està.

                    -Admetre haver comés un error o una equivocació.

                    -Acceptar i confessar algú que una cosa és seva.

          -record: Cosa passada que algú recorda.

                   -Objecte que conservem per recordar una persona, un lloc o una cosa.

                    -Salutacions que dirigim a una persona que no veiem a través d’una altra.

          -rècord: Resultat aconseguit en una prova esportiva que supera tots els anteriors.

          -recte. –recta: Què és dret, que no està tort ni torçat. Línia sense corba.

                    -Última part de l’intestí dels vertebrats.

                    -Persona justa, honrada i íntegra.

          El vocable recinte està en un paràgraf de la novel·la Te llamaré Viernes, de l’escriptora Almudena Grandes. Fou aquesta la segona novel·la que escrigué, l’any 1991. En ella narra, amb tendresa i gràcia, la difícil relació sentimental d’un tranquil funcionari municipal amb una dona més jove plena de vitalitat i de ganes de viure.

          Almudena Grandes Hernández (Madrid, 1960). Escriptora, guionista i periodista. Algunes de les seves novel·les han estat adaptades al cinema. Ha rebut nombrosos premis, i entre ells, el Premi Nacional de Narrativa (2018).

“Allargava el braç esquerre per a agafar una tassa del prestatge superior de l'armari quan el va sacsejar un violent accés de tos, el tribut del qual havia cregut poder escapar impune aquell matí. Mai deixaré de fumar, va murmurar diverses vegades, imprimint als seus llavis la monòtona cadència d'una lletania, mai deixaré de fumar, fins que va sentir que les parets dels seus pulmons se soldaven, tancant-se a l'aire, i ja no va poder escopir cap paraula, només tossir, expulsar els sòlids dimonis del seu pit, un recinte insòlitament breu, tossint amb el cap afonat entre els muscles, els ulls fixos en el greix vell que anivellava com una pasta llisa i brillant l'irregular perfil del sòl enrajolat, i els dos braços alçats cap avant, les seues mans espentant les fràgils portes de l'armari de cuina com si pretenguera en realitat projectar-lo a través de la bruta paret pavimentada”.