LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (IX)

Quan parle de mots, i, en general, de l’idioma, m’agrada basar-me exactament en això sense tenir en compte els esdeveniments que cada dia duu. En aquest moment, però, ens trobem vivint una situació força especial que m’indueix a centrar en ella aquesta petita reflexió. El virus COVID-19 que està sacsejant amb cruesa tots els pobles del planeta, ha canviat la vida de llurs habitants. En el que respecta a nosaltres, ja duem un mes de confinament i, malgrat això, les xifres d’infestats i de morts són horroroses. La industria es troba pràcticament aturada, el comerç –llevat de les botigues de queviures- tancat, la cultura i l’esport desapareguts. Passat un temps, en llegir de nou aquesta reflexió, m’agradaria veure que tot ha tornat a la normalitat, entenent per normalitat la situació anterior a l’arribada del virus. Però jo no sóc optimista. No sé que va a passar, no sé si passarà. Tant de bo sí que passe. Jo només mire i espere. Induïts pels mitjans de comunicació, molta gent s’agafa a l’esperança d’una resistència que no és altra cosa que un desig, una oració, una lleugera però necessària esperança, i canten cançons que sonen tossudament per tal d’alçar l’ànim. La que més popular s’ha fet és la que escrigué el lletrista Carlos Toro Montoro i a la que li va posar música Manuel de la Calva, un dels membres del Duo Dinámico que foren els que la cantanen allà per la dècada dels 80 del passat segle. RESISTIRÉ és el seu títol, i aquests són alguns dels versos que conté:

“Resistiré, alçat enfront de tot

Em tornaré de ferro per tal  d’endurir la pell

I encara que els vents de la vida bufen fort

Sóc com el jonc que es doblega

Però sempre segueix dempeus

Resistiré, per a continuar vivint

Suportaré els colps i mai em rendiré

I encara que els somnis se'm trenquen en trossos

Resistiré, resistiré”.

Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

-resistència: Qualsevol força que s’oposa a una altra força.

          -Aguantar un gran esforç físic o un dolor.

          -No cedir, no deixar-se vèncer ni convèncer.

-ressuscitar: Fet de tornar a la vida després de morir-se.

-restablir: Tornar a posar una cosa tal com estava abans.

          -Recuperar-se d’una malaltia o d’un desmai.

-restrenyiment: Dificultat per a defecar.

-retenir: No deixar anar a una persona o una cosa.

          -Conservar en la memòria les coses que ocorren o que llegim.

-rètol: Peça de fusta o d’altre material on hi ha escrites informacions.

-retolador. Estri per a escriure o dibuixar semblant a un llapis o un bolígraf.

-retreure: Recordar a una persona que no ha actuat correctament.

-revetlla: Festa que es fa la nit abans d’algunes festes importants.

-revifar: Fer que una persona recobre noves forces, més ànims.

El vocable resistència apareix en un paràgraf de la novel·la de l’escriptor mexicà Álvaro Enrigue, Ara em rendisc i això és tot. Aquesta és la història de Gerónimo, un apatxe rebel. Però és molt més el que se'ns compta en aquest llibre: la història d'uns pobles enfrontats, un per defensar la seua terra i els seus costums; un altre per conquistar-lo i sotmetre als qui allí havien nascut. Una història impressionant i commovedora. Una novel·la extraordinària.

          Álvaro Enrigue Soler (Guadalajara, Jalisco, Mèxic, 1969). Editor, periodista i escriptor. Professor d’escriptura creativa en les universitats nord-americanes de Columbia, Princeton i Maryland. Entre altres premis ha estat guardonat amb el Premi Herralde (2013) i amb el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua espanyola. La seva obra ha estat traduïda, entre altres llengües, a l’anglès, alemany, francès, xec i xinés.

“Cochís va morir aqueixa mateixa matinada, el 8 de juny de 1874. Ha de ser una llegenda, però es diu que els udols de la seua gent s'escoltaven fins a Fort Bowie i que mai van ser més aterridors.

Cochís era un motor bèl·lic. El guerrer que des de la pubertat va batallar a l'imperi més estés de la seua hora i en la maduresa a dues de les nacions més poblades, riques i poderoses d'Amèrica, només va poder sobreviure dos anys a la pau. Era un home de sang i resistència, un projecte de destrucció, una arma, un pur vigor en moviment, la glòria del que és improductiu i no es pot domar”.