LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

          El vocable remei, que és un dels seleccionats avui, té molt a dir en la situació de pandèmia que, arreu del món, ens trobem immersos. Malgrat els esforços que estan fent-se, no hi encara cap producte que pose fre a la devastació que el virus està produint. No hi ha solució. No hi ha remei. Paraules com aquesta, dintre del context general de l’idioma, de vegades passen desapercebudes, semblen tenir poca importància. Fins que arriba el seu moment i assoleixen el protagonisme. Si pensem en aquest vocable veurem que, malgrat el què he dit abans, si que es troba present en la nostra parla diària en frases com és pitjor el remei que la malaltia o quan ens veiem obligats a fer alguna cosa, diem no he tingut més remei. Com he dit al principi, ens pertoca ara esperar i confiar que la ciència, més prompte que tard, trobe el remei adequat per tal de remeiar aquesta espantosa situació.

          Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

          -rella: Peça de ferro tallant que entra en la terra i obre els solcs.

          -rellent: Humitat de l’aire que hi ha en algunes nits serenes.

          -relleu: Part que sobresurt de la superfície d’una cosa.

                    -Fet de rellevar, de substituir una persona per una altra.

          -relliscar: Moure’s els peus cap endavant i perdre l’equilibri.

          -rellotge: Aparell que indica l’hora que és.

          -remei: Qualsevol cosa per a cura una malaltia o un mal.

          -remenar: Moure o bellugar d’una banda a l’altra.

                    -Moure el menjar amb una cullera o altre estri perquè es barrege bé.

                    -Barrejar les cartes de la baralla per a jugar.

          -remetre: Enviar una cosa a altra persona.

                    -En un escrit, indicar on es trobarà l’explicació o l’aclariment d’una cosa que es menciona.

                    -Perdre intensitat una cosa.

          -remor: Soroll poc clar, com el que se sent en un lloc ple de gent o el que fa la mar.

          -remugar: Dir coses en veu baixa, entre dents, queixant-se per alguna cosa.

          L’últim vocable seleccionat avui l’he trobat en un llibre juvenil molt interessant de ser llegit: Rom, senyor de la Calderona, de l’escriptor Albert Dasí. Es tracta d’un relat que narra la passió per la muntanya d’un jove fidel als arrels del seu avi. La Serra Calderona es troba dintre d’un parc natural que separa les conques dels rius Palància i Túria i les províncies de Castelló i València. Relat que enamora. Apassionat i ecològic, descriu els racons de la serra Calderona, els seus perills i les seves grandeses.

          Albert Dasí i Aloi (Bètera, Camp de Túria, 1959). És autor fonamentalment de llibres destinats al públic juvenil. Amb la novel·la El gran invisible va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya l’any 1990.

          “En aquell temps, a la vall, no ocorria cap succés massa extraordinari, ni hi havia dies més importants que altres. No passava res d’especial, comparat amb la vida de la ciutat i els seus tràfecs. Aquelles terres, ja us ho he dit, eren tranquil·les i pacífiques. Només la sequera i els minsos conreus de secà treien la son dels llauradors i els llenyaters del poble:

          -Mai no pots esperar res de profit del secà –remugaven els més vells.