LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

          Res és un vocable inquietant en moltes circumstàncies. No tenir res, patir la carència d’allò que ens és vital per a viure. Però també podem agafar l’efecte contrari i dir que tot el que posseïm es bo, que no hi ha res de dolent que ens afecte. És, per tant, un vocable que podem utilitzar en les bones i en les males circumstàncies de la vida. Pot ser inquietant, és cert, però també molt positiu. El fem servir també quan volem tancar una conversa i no diem res. O si ens perdem en un lloc immens, al bell mig del no-res. O si ens ocorre una cosa de què no volem fer cas, com si res passara. Es tracta d’un vocable de tres lletres però amb molt de contingut i amb una força especial, fonamentalment si en mirar la mar o el cel o l’extensió d’un desert pensem en el no-res: allò inabastable i immens. Un vocable tan petit i al mateix temps tan gran. I si li posem accent: rés significa resar, que també és una activitat important, no sé si útil, per a molta gent.

          Vuitena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

          -requisar: Agafar l’autoritat una cosa que és d’una persona particular i fer-la servir per a un servei públic, o impedir que el propietari poguera fer ús d’ella.

          -requisit: Condició necessària per a fer una cosa.

          -rerefons: Conjunt de circumstàncies que envolten i estan relacionades en un fet.

          -rereguarda: Espai de terreny que hi ha darrere del front de guerra.

                    -Grup de soldats que cobreix l’esquena de l’exèrcit principal.

          -res: Inexistència d’alguna cosa o d’alguna intenció.

          -rescindir: Anular les condicions d’un contracte o d’un norma.

          -reclosa: Paret de es fa en un riu o en altre curs d’aigua per fer-la pujar de nivell i desviar-la.

          -reserva: Atenció que una persona posa a no dir tot el que pensa o tot el que sap.

                    -No estar totalment d’acord amb quelcom que ens proposen.

                    -Quantitat de primeres matèries que disposa el planeta o un país i que es poden fer servir.

                    -Fet de guardar una cosa per a utilitzar-la en una ocasió determinada.

                    -Demanar amb antelació una habitació d’hotel, taula a un restaurant, bitllets per a viatjar o entrades per a un espectacle.

                    -Militar que deixa el servici actiu.

                    -Petita quantitat de gasolina que queda en el depòsit d’un cotxe.

                    -En alguns esports, jugadors que no participen en l’equip titular.

          -residu: El que queda d’una cosa un cop s’ha destruït o se n’han tret una o més parts d’ella.

          -resignats. –resignades: Persones que accepten com a irremeiable una situació o una desgràcia.

          El vocable resignades l’arreplegà l’escriptor Alejo Carpentier en un paràgraf de la novel·la El siglo de las luces, publicada en Mèxic l’any 1962. Aquesta novel·la està ambientada en l’època de la Revolució Francesa però es desenvolupa en el Carib, descrivint un personatge que fou enviat per tal d’expandir els límits de la Revolució, i que acabà transformant-se en un dèspota.

          Alejo Carpentier i Valmont (Lausana, Suïssa, 1904 – París, França, 1980). Fou novel·lista, narrador, periodista i musicòleg. Malgrat haver nascut en Suïssa, va assolir la nacionalitat cubana. L’any 1977 va rebre en Espanya el Premi Cervantes.

“El dia va anar aclarint-se lentament, encara que sempre retardat de llum en relació amb l'hora, sobre una ciutat sense sostres, plena d'enderrocs i despulles –posada en l'os de les seues bigues nues. Centenars de cases pobres quedaven reduïdes als taulons dels seus contorns amb vacil·lants pisos de fusta alçats sobre fangals, com a escenaris de misèria, on famílies resignades feien el recompte de les poques coses que els quedaven –amb l'àvia mal bressolant-se en la butaca de Viena; l'embarassada, tement que en  tal  desemparament se li presentaren els dolors; el tísic o l'asmàtic embolicat en mantes, asseguts en els angles de l’entaulat, com a actors de fira que ja hagueren interpretat els seus papers”.