LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (X)

Quan es fa una selecció de qualsevol cosa es comet, d’una o d’altra manera, una injustícia. És molt estrany –encara que pot passar- que alguns elements o persones destaquen molt per sobre de les altres que s’han sotmès a la tria. Sempre en quedaran fora de joc alguns que mereixien formar part de la selecció. Però quan aquesta no dóna per a més, no hi ha altre remei que cometre eixa injustícia. És una llei contra la que no cap altra actitud que el conformisme. Ocorre també això en fer aquestes petites seleccions de deu mots que faig cada vegada. Per exemple entre el mot reviscolar que obre la selecció i el mot rodolar que la tanca, n’han quedat moltíssims altres que mol bé hi podrien haver estat inclosos sense que la selecció perguera qualitat. És per això que sempre dic que l’idioma és ric, molt ric en contingut. Els vocables seleccionats no són una mostra exclusiva del què representa l’idioma, sinó només un petit exemple, un aperitiu per a fer boca que ens puga induir a aprofundir per tal de conèixer-ne més. N’hi ha molt, per llegir i per conèixer, i és aquesta una aventura que, sens dubte, no ens deixarà de sorprendre.

Desena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

-reviscolar: Tornar a tenir la vida, la força, els ànims que s’havien perdut.

-revolada: Fer una cosa amb un moviment ràpid o violent.

-riba: Vora d’un riu, d’un llac o de la mar.

-rigorós. –rigorosa: Persona que es comporta amb rigor o severitat.

          -Temperatura o temps molt dur, difícil de suportar.

-rínxol: Grup de cabells cargolats en espiral.

-roba: Conjunt de peces de vestir, tot allò que serveix per a tapar-nos o abrigar-nos.

          -Teixit que serveix per a fer vestits, estovalles, llençols, etc.

-rodalia: Conjunt de terrenys que hi ha al voltant d’un poble o d’una ciutat.

-rodanxa: Tros de forma rodona que es talla d’un aliment més o menys llarg.

-rodó. –rodona: Que té una figura circular, que té forma de roda.

          -Idea, afer o negoci que ens surt perfecte.

-rodolar: Caure cap avall per un lloc inclinat, donant voltes sobre si mateix.

El vocable rodona, que està en la selecció d’avui, apareix en una paràgraf de la novel·la de l’escriptor rus Maksim Gorki La mare, escrita l’any 1906-1907. És aquesta una obra universal, traduïda a un gran nombre d’idiomes, l’acció de la qual es desenvolupa en el començament de la revolució russa. Es tracta d’un cant al poble rus, personificat en la figura, aparentment dèbil, d’una dona que lluita per descobrir la veritat d’allò que oprimia al poble rus.

Alekséi Maksimovich Peshkov (Maksim Gorki) (Nizhni Nóvgorod, 1868 – Moscou, 1936). Escriptor i polític, activista del moviment revolucionari rus. Ha estat nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura.

“Cap a la multitud venia el comissari de policia rural; home alt, fornit, de cara rodona. Portava la gorra decantada, una guia del bigot girada cap amunt i l'altra cap avall, la qual cosa feia semblar torçut el seu rostre, enlletgit per un somriure estúpid i mort. Empunyava el sabre amb la mà esquerra i bracejava amb la dreta. Se sentien els seus passos ferms i pesats. La gentada li obria camí. Les fisonomies van prendre una expressió ombrívola, abatuda; el clamor es va apaivagar, descendint, com si s'efonsara en la terra. La mare percebia la tremolor de la pell en el seu front i una coïssor en els ulls. De nou va sentir desitjos d'anar cap a la multitud; es va inclinar cap avant i va quedar com petrificada, amb el cos en tensió”.