LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (XII)

          Amb aquest, completem el  nostre recorregut pels indrets de la lletra “r”. Han estat dotze capítols a través dels quals hem pogut gaudir de cent vint vocables, que com he dit altres vegades, només són una mostra molt petita d’allò que una lletra pot oferir al conjunt de l’idioma. Si hom agafa un diccionari mitjanament qualificat, potser es podria ruboritzar en descobrir que el treball realitzat és tan poca cosa en referència a l’extensió que en realitat disposa una lletra, i hom sentiria ràbia de ser incompetent, de no disposar de qualitats per a donar-hi cabuda a tantes i tantes paraules que han quedat relegades. Però és la mar... immensa, misteriosa, plena de vida... i de sorpreses. És la mar de paraules.

          Dotzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

          -rovelló: Bolet que té el barret pla, en forma una mica d’embut.

          -ruboritzar-se: Tornar-se vermell, sortir-li, a algú, el rubor a la cara.

          -ruc. –ruca: Ase, burro.

                    -Es diu que una persona és ruca quan és poc intel·ligent o fa bestieses.

          -rudiment: Òrgan petit, que comença a fer-se, a créixer.

                    -Nocions elementals d’un art o d’una ciència.

         -rufià. –rufiana: Persona que és dolenta, que enganya i que fa mal als altres.

          -ruïna: Ensorrar-se o fer-se malbé una casa o un edifici.

                    -Perdre tots els diners o tots els bens una persona o un negoci.

                    -Restes d’una ciutat antiga, o d’un castell o altre edifici.

                    -Estat d’una persona que està molt malalta o molt envellida, sense forces.

          -ruixar: Llançar un líquid en forma de gotes o de rajolins molt fins.

                    -Mullar una persona o una cosa tirant-hi a sobre un raig d’aigua.

          -rul·lo: Mena de cilindre que serveix per a ondular els cabells.

          -rumiar: Pensar molt en una cosa.

          -rutllar: Fet que una cosa funciona perfectament.

          Apareix el vocable ruboritzar-se en un paràgraf de la novel·la La regenta,de Leopoldo Alas “Clarín”. Aquesta novel·la escrita l’any 1884, és l’obra més important de “Clarín” i tanmateix està considerada la novel·la més important espanyola del segle XIX. Fou adaptada per al cinema l’any 1974 dirigida per Gonzalo Suárez. Més endavant també fou adaptada con com a sèrie per a la televisió.

          Leopoldo García-Alas y Ureña (Zamora, 1852 – Oviedo, 1901) fou periodista i escriptor espanyol, i qui va introduir en l’escriptura el naturalisme a Espanya.

“Don Fermín hauria desitjat a sa mare a cent llegües. No podia ocultar la impaciència, malgrat el domini sobre si mateix, que era una de les seues majors forces; anhelava poder llegir la carta, i temia ruboritzar-se davant de sa mare. “Ruboritzar-se?”, sí, sense motiu, sense saber per què; però estava segur de què, si obria aquell sobre davant de donya Paula, es posaria com una cirera. Coses dels nuvis. Però sa mare era com era”.