LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-s: Dinovena lletra de l’alfabet. Pot tenir dos sons: el de “z”, com a “casa” i el de “s” com a “savi”. Quan té el so de “s” i va entre vocals, s’escriu “ss”, com a “passar”, o “sc”, com “ascensor”.

Sacsejar és un vocable al que podem donar-hi moltes aplicacions. Veurem un exemple més endavant. Però podem trobar-ne molts altres i aplicar-lo a situacions concretes que aparentment no sembla que guarden cap de relació. Movem el cap d’una banda a l’altra per a negar una cosa, per a dir que no. Però si ho fem amb vehemència, amb una certa violència, llavors estarem sacsejant el cap. Quan alguna gran desgràcia, com per exemple, una pandèmia afecta a un gran nombre de gent, solem dir que la malaltia sacseja a la societat, o a una determinada població. És tracta, doncs, d’un vocable amb moltes possibilitats, i prou diferents. Ens endinsem pels dominis de la lletra “s”, la dinovena lletra de l’alfabet. Una lletra sinuosa, subtil... Ja s’ocupa ella de donar-hi nom a la serp però també a la serpentina, dues paraules tan semblants i tan diferents en el seu significat. En definitiva, el recorregut que farem a partir d’ací no representarà pas el conjunt de les seves qualitats, sinó que serà només una síntesi, una simple mostra d’allò que pot oferir-nos. Ens divertirem, sens dubte, passejant amb aquesta lletra.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

-sa. –sana: Que no té problemes de salut. Que és bo per a la salut.

-sabatilla: Calçat per a estar per casa.

                 -Calçat de sola molt flexible que fan servir els esportistes.

-sabotatge: Acció que es fa per tal de perjudicar algú, impedint que alguna cosa no puga funcionar.

-sac: Recipient de roba obert per un extrem que serveix per a contenir coses.

-sacerdot. –sacerdotessa: Persona que s’ha consagrat al servei d’una religió.

-sacsejar: Moure una cosa amb força, amunt i avall o d’un costat al altre.

-safata: Plat gran i pla per a servir el menjar.

-safrà: Planta herbàcia que té una flor que es fa servir com a espècia.

-sagaç: Que té astúcia. Que és molt hàbil per a descobrir les coses.

-sagnar: Perdre sang.

              -Treure sang a algú.

El vocable sacsejar apareix en un paràgraf de la novel·la Ballant amb els llops, de l’escriptor nord-americà Michael Blake. En aquesta novel·la, amb un relat d’extraordinària bellesa, l’autor ens submergeix en la vida dels Comanches, mitjançant l’encontre d’aquests amb un militar ianqui que acaba per integrar-se amb ells. Una història on el respecte al que és diferent i la comprensió de les situacions que han de viure ens duu a entendre millor la turbulenta i dramàtica formació d’una gran nació i el cúmul de sacrificis i d’injustícies que al llarg de aquell procés es van produir.

Michael Lennox Blake (Fort Bragg, Carolina del Nord, 1945 – Tucson, Arizona, 2015), Fou escriptor i guionista cinematogràfic. Ha estat reconegut fonamentalment per l’adaptació al cinema de la seva novel·la Ballant amb els llops (1990), que fou guardonada amb el Premi WGA al Millor Guió Adaptat, Premi Globus d’Or al Millor Guió, i set Premis Oscar i, entre ells, a la Millor Pel·lícula i al Millor Guió Adaptat.

“Quan es trobava a uns cent metres de distància, un grapat de bèsties peludes es va dirigir cap a ell. Els animals van alçar els grans caps, ensumant l'aire quiet a la cerca d'un indici del que les seues oïdes havien escoltat, però els seus febles ulls encara eren incapaços d'identificar. Les seues cues es van alçar per damunt de les gropes com a xicotetes banderes. El major d'ells va trepitjar l'herba, va sacsejar el cap i va llançar un brusc esbufec, desafiant la intrusió dels genets que s'aproximaven”.