LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (III)

          De vegades l’idioma ens permet utilitzar una mateixa paraula per tal d’explicar diferents situacions o conceptes. Per exemple, el vocable saó, que encapçala la selecció següent, es pot referir a la situació d’un fruit que ja es pot collir, que ha madurat convenientment. O al grau d’humitat òptim d’una terra que beneficia els arbres. Són expressions, ambdues, referides a la Natura. Però al mot saó també podem donar-li altres aplicacions: és l’estat de maduresa o de perfecció d’una cosa. L’escriptor que cerca dades referents a una idea per tal d’escriure un llibre, no ho escriu fins que de tot el material recopilat no es concrete el concepte definitiu: la saó. Així ocorre amb qualsevol projecte del caire que fos: negoci, novel·la, poema, declaració d’amor... o desamor. L’idioma en té, de respostes, per a tota situació.

          Tercera selecció de vocables amb la lletra “s”:

          -saó: Estat de maduresa o de perfecció d’una cosa.

                    -Grau d’humitat d’una terra que va bé per a produir fruit.

          -saquejar: Entrar en un lloc il·legalment i prendre totes les coses de valor que hi ha.

          -sarau: Festa on hi ha música i es balla.

                    -Baralles o discussions acompanyades de crits i de soroll.

          -sarcasme: Ironia desagradable i cruel.

          -sarcòfag: Mena de caixa per a contindre el cos o les restes d’una persona morta.

          -sarsuela: Obra de teatre que té unes parts cantades i altres parlades.

                    -Plat de peix variat preparat amb un sofregit de tomàquet, ceba i altres ingredients.

          -sàtir: Personatge de la mitologia grega que es representa amb cap i cos d’home, cames de boc (mascle de la cabra), orelles allargades i punxegudes, banyes i cua.

          -savi. –sàvia: Persona que sap moltes coses, que té molts coneixements.

          -secret. –secreta: Que és amagat. Que ningú no ho coneix.

                    -Que es fa d’amagat.

                    -Cosa que només saben unes poques persones i que no es pot dir a ningú.

          -sector: Zona, espai o part d’un local, d’una ciutat o d’un altre lloc.

                    -Grup de persones dins d’una col·lectivitat.

                    -Cadascuna de les parts en que es divideix l’economia.

                    -Porció de cercle que queda entre un arc i dos radis.

         

          Secreta és un vocable que va utilitzar l’escriptor xilè Antonio Skármeta en un paràgraf de la novel·la El carter de Neruda. En aquesta obra se’ns narra la història de Mario, un carter que durant la revolució feixista que va sacsejar Xile es feu amic del poeta Pablo Neruda. Es tracta d’una novel·la intensa, fascinant, encisadora, d’una gran bellesa. L’any 1994 fou adaptada al cinema, i fou guardonada amb més de vint-i-cinc premis internacionals. Posteriorment també fou adaptada al teatre.

          Esteban Antonio Skármeta Branicic (Antofagasta, Xile, 1940). Escriptor guardonat amb un gran nombre de premis, i entre altres, el Premi Planeta (2003) i el Premi Nacional de Literatura de Xile l’any 2014.

“A les fosques la va cobrir per l'esquena mentre en la seua ment una explosió de peixos centellejants brollaven en un oceà en calma. Tot plegat ho banyava una lluna incommensurable, i va tindre la certesa de comprendre, amb la seua saliva sobre aqueix clatell, quina cosa era l'infinit. Arribà fins a l'altre flanc de l’estimada, i una vegada més prengué l'ou entre les dents. I ara, com si tots dos estigueren dansant al compàs d'una música secreta, ella va entreobrir l'escot de la seua brusa i Mario li va fer esvarar l'ou entre els pits. Beatriu desprengué el cinturó, va alçar l'asfixiant peça, i l'ou anà a rebentar al terra, quan la xica tirà de la brusa i exposà el dors daurat pel llum de petroli”.