LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (V)

          En diferents circumstàncies no tota la gent actua o reacciona de la mateixa manera. Hi ha persones que acostumen a raonar, cercant sempre una solució que resulte beneficiosa per a tothom. Però n’hi ha altres que, amb poca a ninguna capacitat de reflexió, la conclusió a que arriben no suposa cap benefici per a ningú, sinó tot el contrari. De la mateixa manera, també hi ha persones que cercant només que el seu benefici personal, no dubten a perjudicar els demés, i no els importa gens ni mica. Per tal de definir aquestes actituds l’idioma compta amb el vocable exacte: seny. Tenir seny significa pensar bé les coses fins veure què és més convenient. Significa actuar de la manera més correcta. No tenir seny significa fer bestieses sense pensar en les conseqüències. Perdre el seny significa tornar-se boig. Una paraula amb només que quatre lletres i d’elles només que una vocal i dues d’elles formant el dígraf ny que expressa un únic so, i malgrat això tan important. Més encara: tan fonamental, tan essencial per a la vida, les relacions, el progrés de l’entorn on vivim. Només que observar una mica al nostre voltant, en trobarem exemples d’actituds d’un i d’altre caire. És el comportament dels humans, tan divers, tan contradictori, tan canviant, que ens ajuda a viure millor o a trobar-nos en situacions desagradables o força problemàtiques, depenent de a qui trobem pel camí o de l’estat amb que es trobe.

          Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

          -semblar: Tenir gairebé el mateix aspecte d’una altra persona o d’una altra cosa.

                   -Creure que una cosa és probable, és veritat, és justa o és convenient.

          -sempre: En tot temps, en el temps passat i en el futur.

          -senat: A l’estat espanyol, cambra de representació política que junt el Congrés dels Diputats formen el parlament de la nació.

          -sencer. -sencera: Que hi està tot, que no en falta cap tros, que no està trencat.

          -sensació: Efecte o impressió que rebem a través dels sentits.

          -sentinella: Persona armada que està en un lloc per vigilar-lo.

          -sentir-se: Trobar-se d’una manera determinada, bé o mal segons les circumstàncies.

          -sentit: Cadascuna de les facultats de rebre sensacions que tenen les persones i els animals: vista, gust, olfacte, oïda i tacte.

                    -Significat d’una paraula o d’una cosa.

          -seny: Capacitat de pensar bé les coses, de veure el que és convenient i d’actuar de manera correcta.

          -senyal: Marca que es fa en un objecte per a poder-lo reconèixer.

                    -Gest o moviment que es fa per a indicar o expressar alguna cosa.

                    -Allò que fa que puguem saber o conèixer alguna cosa.

                    -Marca, cicatriu o ferida.

                    -Placa, disc o cartell que posen les autoritats per a dirigir la circulació de vehicles o vianants d’una manera determinada.

         

          En un paràgraf de la novel·la La boira i la donzella de l’escriptor madrileny Lorenzo Silva, hi ha dos dels vocables de la selecció anterior: sensació i sentint-se. En aquesta novel·la ens narra un episodi protagonitzat pel sergent Bevilacqua i la cap Chamorro, investigadors criminalistes de la Guàrdia Civil, que són dos personatges que ha utilitzat aquest autor en altres de les seues novel·les. En aquesta s'enfronten a resoldre l'assassinat d'un jove que va aparèixer degollat en un bosc de l'illa de la Gomera, i que després de dos anys d'investigacions policials i judicials, no havia pogut resoldre's.

          Lorenzo Manuel Silva Amador (Madrid, 1966). A més de novel·les escriu relats breus, novel·la juvenil i literatura de viatges. Ha estat guardonat en moltes oportunitats, i entre altres ha rebut el Premi Nadal, l’any 2000, i el Premi Planeta, l’any 2012.

“La primera vegada que vaig veure el rostre de l'ex regidor i ex vicepresident del cabildo insular Juan Luis Gómez Padilla va ser en una fotografia de periòdic. Era un rostre cansat, i no obstant això feliç. La fotografia se l'havien presa a l'eixida de l'audiència provincial de Tenerife, el mateix dia en què el veredicte unànime d'un jurat popular li havia absolt de l'assassinat d'Iván von Amsberg. La seua carrera política ja havia quedat feta xixines i els seus cabells prematura i completament encanudits donaven compte de l'infern que acabava de travessar. Però la seua mirada, en aquella foto, era la d'un home que torna a veure el carrer sentint-se lliure. I aqueixa, com només sap qui durant un temps l'ha perduda, és una gloriosa sensació”.