LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (IX)

          El comportament humà ens duu a adoptar diferents actituds, més o menys coherents, davant de tot allò que la vida ens presenta. No seré jo qui gose jutjar o analitzar d’una manera formal aquestes actituds. No estic capacitat per a fer-ho. Però sí que puc endinsar-me una mica en la nostra forma de pensar, d’entendre les coses i d’actuar en conseqüència. Parlant d’una forma general, ens agrada planificar la nostra vida i anhelem, per tal de fer-la millor o a la nostra mida, una sèrie de coses. Algunes són materials: una casa, un cotxe o altre vehicle, diners al banc... Altres són de caire immaterial: viatjar, gaudir de bons espectacles, convertir-nos en éssers importants... Segurament en algun moment estimarem altra persona i ens agradarà ser estimats, i farem, d’aquesta relació, un projecte de vida força especial, que després ja vorem fins on arriba. Utilitzem les nostres energies per tal de fer viables tots aquests raonaments. Com manifesta el nostre idioma, això és somiar. Significa doncs que res és real, que res del que somniem podrem aconseguir-ho? Rotundament en pense que no. Algunes coses quallen i ens donen el fruit desitjat, altres, però, només ho fan en part, la qual cosa ja ens pot deixar satisfets, i altres la lògica de semblar-nos impossibles ens obliga a oblidar-nos d’elles. En aquest darrer cas, el nostre cervell, si funciona correctament, ens ajuda a descartar-les, i si cal, ens planteja sovint un altre repte per a seguir lluitant, per a seguir somniant. Seria massa llarg, i potser fora de context, veure fins on és, d’important, el fet de somiar. Personalment sóc de l’opinió que és fonamental tenir somnis i lluitar per ells. Són la benzina que ens mou per a caminar pels camins que la vida ens proposa. Altra qüestió serà la nostra actitud davant de cada situació. Això, però, és una altra història.

          Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

          -solitud: Estat de trobar-se o viure soles.

          -somiar: Veure alguna cosa en un somni.

                    -Imaginar com a possibles coses que no ho són, o que són molt difícils d’aconseguir.

          -somriure: Riure només movent una mica els llavis.

                    -Situació favorable de la vida en què totes les coses ens van bé.

          -son: Ganes de dormir.

                    -Estat de repòs en que es troben les persones i els animals quan dormen.

          -sorgir: Aparèixer de sobte algú o alguna cosa.

          -soroll: So o conjunt de sons, generalment desagradables, que no són produïts ni per la veu de persones o d’animals ni pel so d’un instrument musical.

          -sortir: Fet de passar de dins a fora.

                    -Moure’s, desplaçar-se del seu lloc habitual.

                    -Aparèixer una persona o una cosa que no es veia o que estava amagada.

          -sospitar: Imaginar o pensar alguna cosa pels senyals o per les aparences.

                    -Pensar que algú és culpable d’alguna cosa mal feta o d’algun delicte.

          -sostre: Part de dalt que cobreix una casa o qualsevol altra construcció.

          -sotmetre: Obligar algú a obeir, a fer el que se li mana.

                    -Presentar alguna cosa a algú per tal que ens done la seua opinió.

          El vocable sorgir està en un paràgraf del llibre Mites i Llegendes de la Mar, de Sean Mc Dughann, concretament en la llegenda titulada El naixement de la Terra, on narra com, sorgint de la mar, un Cérvol es convertí en la Terra que habitem.

          Sean Mc Dughann. Malgrat haver cercat dades d’aquest autor, no n’he trobat cap. A Internet hi moltes referències al llibre, però cap de l’autor. Em sap greu deixar aquest treball incomplet, però no he pogut fer altra cosa.  

“Les astes del Gran Cérvol es van convertir en muntanyes altíssimes recobertes de boscos contra les quals les ones trencaven amb gran estrèpit. I la Lluna va continuar girant al voltant de l'animal de nord a sud, d'est a oest, perquè totes les coses quedaren ben ordenades.

De l'esquena del cérvol van sorgir les muntanyes, del seu dors les planes, de la gropa els pujols i, d'aquesta manera, va quedar sepultat sota la terra de la qual havia nascut. Els seus ulls es van convertir en núvols, el seu pèl en óssos, panteres, llops i mussols. De la seua cua van nàixer els esparvers, les gavines i les negres cornelles. I finalment, de la seua sang va sorgir la pluja, del seu cor els trons i de les seues peülles el llamp.

I així va nàixer la Terra, enfront de l'oceà del qual havia sorgit sota la forma d'un cérvol”.