LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

          Tot allò que d’alguna manera ha de funcionar, necessita un sistema, o conjunt de mecanismes o de normes que faran possible el funcionament adequat. Les persones, per exemple, disposem del sistema nerviós i d’altres, que organitzen el funcionament del nostre cos i de les nostres idees i pensaments. Altre tant ocorre amb les màquines i els motors que les mouen. I entre tot aquest conglomerat de sistemes, en considerem també un excepcionalment complex: el sistema solar, el que conté el planeta en què vivim i altres dels que encara sabem ben poca cosa, malgrat els esforços d’investigació que realitzen alguns dels governs més poderosos del món. I és encara més complex el firmament, on hi ha milers de móns separats per unes distàncies de tan gran magnitud, que jo no puc ni imaginar-ho, i són, per tant, milers les possibilitats de què algun d’ells es trobe habitat. Però aquesta només és una possibilitat. A mi em sedueix la idea de què hi ha altres móns, amb altres persones, altres idees, altres somnis. Però, al mateix temps, em fa por eixa possibilitat. Seran massa diferents? Seran encara més violents? Contactar amb ells significarà guerres i conflictes sagnants? I hi arribe a la conclusió que potser estem bé com estem, únics en el nostre sistema, únics en el firmament. Que prou ens hem barallat entre nosaltres, i seguim fent-ho. Que prou de conflictes tenim ací, sense resoldre, per a pretendre dur-los a altres móns no sé si més feliços o més desgraciats que nosaltres.

 

El sistema solar està present en la vuitena selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

          -sinuós. –sinuosa: Carretera o camí amb moltes revoltes.

                    -Actitud que hom adopta dubitativa, donant-hi moltes voltes als temes.

          -sistema: Conjunt d’òrgans, d’elements, de normes, d’instruments, de mecanismes, etc., que estan organitzats per a fer una activitat determinada.

                    -Mètode, manera de fer una cosa.

          -sivella: Peça de metall o d’altre material per a cordar un cinturó o unes sabates.

          -so: Qualsevol sensació que rebem a través del sentit de l’oïda.

          -sobtat. –sobtada: Que es produeix de cop, d’improvís.

          -socarrar: Cremar una cosa superficialment, per fora.

          -sofrir: Patir, suportar un dolor o una pena.

                    -Aguantar, suportar o tolerar algú o alguna cosa.

          -solaç: Entreteniment o diversió molt agradable.

          -solar: Que està relacionat amb el Sol.

                    -Terreny destinat a construir un edifici.

          -solc: Forat allargat i no gaire fondo que es fa a la terra amb l’arada o altra eina.

                    -Senyal que deixen els vaixells en l’aigua quan naveguen.

          En un paràgraf de la novel·la de Jesús Ferrero, El secret dels déus, publicada l’any 1993, apareixen els vocables sistema i solar. En aquesta novel·la l’autor ens narra la història d’una confraria mil·lenària que va fent-se càrrec d’un manuscrit en el que sembla trobar-se “el secret dels déus” en relació amb el foc de la destrucció i el foc de la depuració. Inspirada en el mite de l’Apocalipsi, través d’aquesta novel·la assistim a la destrucció de múltiples móns.

          Jesús Ferrero (Zamora, 1952). Escriptor, guionista i poeta, guardonat, entre altres premis,  amb el Premi Ciutat de Barcelona de Novel·la (1982), Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés (1990), Premi Azorín (1997), Premi Barcarola de Poesia (2003) i Premi de Novel·la Café Gijón (2018).

“El Sol semblava un punt insignificant des dels voltants d'Alfa Centaure. Un gelat mar de cendra s'interposava entre la constel·lació de l'home cavall i les perifèries del sistema solar, habitades per cometes que com a boies fugaces traçaven la seua última i més difusa frontera. Més enllà dels cometes i de les seues embogides trajectòries, i seguint sempre la ruta del Sol, anaven apareixent, un rere l'altre, els planetes. El disc de vores apagades de Plutó, l'esfera tempestuosa de Neptú, Saturn amb els seus anells i les seues llunes, Júpiter i els seus remolins de gas…”.