LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (X)

          Hi ha dos vocables en la selecció següent que podem relacionar, malgrat tenir diferents significats: sou i subsistir. La subsistència són el conjunt d’aliments i d’altres coses que són necessàries per a viure. Però, què necessitem per tal d’assegurar-nos eixe conjunt de coses? Fonamentalment, si no disposem d’una fortuna que ens assegure viure bé, almenys ens farà falta un treball del que traurem el sou corresponent. El sou és la quantitat de diners que rebrem a canvi d’una feina o d’un servei. D’eixa manera, si no en tenim altres ingressos el sou ens pot garantir la subsistència. Ens podríem ara estendre parlant d’altres qüestions que afecten al sou: si és just, si és suficient, però no és aquest el lloc on fer-ho. De tota manera, el terme just implica fer una anàlisi exhaustiva de la societat on vivim i de les normes amb què es regeix, i tot plegat ens duria a opinions força contradictòries, depenent de qui les expressara. Ens quedem, doncs, en els recursos que té  l’idioma per tal de fer-nos entendre que, per a la subsistència bàsica necessitem el suport d’un sou, que és allò que tota persona hauria de tenir assegurat per llei. Dues paraules que podem trobar al diccionari valencià i que es caracteritzen per anar encapçalades per la lletra “s”. Aquesta és la desena selecció:

 

          -sotmetre: Obligar algú a obeir, a fer el que se li mana.

                    -Presentar alguna cosa a algú per tal que ens done la seua opinió, ho aprove o ho desaprove.

          -sotsobrar: Tombar-se cap a un costat una embarcació i fer mitja volta.

          -sou: Quantitat de diners que es reben a canvi d’una feina o d’un servei.

          -sovint: Moltes vegades i en intervals de temps curts.

          -subhasta: Sistema de venda que consisteix a vendre una cosa a la persona que n’oferixca més diners.

          -subjecte. –subjecta: Que està agafat de manera que no es pot moure o separar.

                    -Que està sota el poder d’algú o d’alguna cosa.

          -subornar: Convèncer algú que a canvi de diners o d’una altra recompensa realitze alguna cosa que no hauria de fer.

          -subsistència: Fet de subsistir.

                    -Conjunt d’aliments i d’altres coses que són necessàries per a viure.

          -substància: Cada una de les diferents classes de matèria de què estan fetes les coses.

                    -Part més important d’una cosa.

          -subterrani. –subterrània: Que és situat sota terra.

 

          El vocable subterrani apareix en un paràgraf de la novel·la de l’escriptor barceloní Juan Marsé L’amant bilingüe, on es tracta la història d’un home que en veure’s abandonat i traït per la seua dona, decideix inventar-se una nova identitat. Amb aquesta novel·la guanyà, l’any 1990, el Premi Ateneu de Sevilla.

 

          Juan Marsé Carbó (Barcelona, 1933). Inicialment fou inscrit amb el nom de Juan Faneca Roca, però havent mort sa mare a conseqüència del part, fou adoptat per un matrimoni, de qui prengué els cognoms. És escriptor i periodista. Ha obtingut un gran nombre de premis, sent els més importants els següents: Premi Biblioteca Breu Seix Barral (1965), Premi Internacional de Novel·la a Mèxic (1973), Premi Planeta (1978), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi Ateneu de Sevilla (1990), Premi de la Crítica (1994), Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles (2001), Premi Cervantes –el guardó més important de la llengua castellana- (2008). La seua obra ha estat traduïda a un gran nombre de idiomes, i han estat adaptades al cinema algunes de les seues novel·les.

 

“En els dies desesperats que van seguir a la paròdia del Café de l'Òpera van augmentar l'excitació i el desassossec de Marés, i es va maleir mil vegades per la seua feblesa, per tindre tan fluix el llagrimer davant de Norma i els seus amics. Li va retornar a Serafí la caixa de betum, la perruca i les patilles, i durant una setmana grisa i ventosa va treballar molt en la plaça Real i en el Portal de l'Àngel, a estones en companyia de Cuxot, acollint-se els dies de pluja en els passos subterranis del metre de l'estació Catalunya. Recaptava una mitjana de dues mil cinc-centes a tres mil pessetes diàries, molt per davall de l'habitual, però això anava a canviar amb l'arribada del bon temps”.