LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

          Hi ha esports on tot depèn de la força o habilitat d’una persona que actua individualment enfrontant-se a altres per tal d’obtenir un resultat: ha de superar els contraris, o contrincants, si vol guanyar la prova. En altres, però, els enfrontaments són en equip. En ambdues situacions es dóna una característica que els és comuna: les facultats han de funcionar coordinadament per a obtenir un bon resultat. És cert que si parlem d’esport intervé una altra variant, de vegades decisiva: la sort. Però si ens centrem ara en la primera variant, veurem que, malgrat la sort, és indispensable per a competir. Per a eixa conjunció de facultats, individuals i de grup, l’idioma disposa del vocable exacte: sincronització. Aquell atleta que actua tot sol en una carrera o en altre tipus de prova, necessita que totes les seves facultats actuen sincronitzadament. Ha de saber també dosificar-les adequadament per tal de no fer un gasto excessiu abans d’hora, i això li permetrà tenir el control del temps i de l’esforç. En els jocs d’equip la funció és més complexa: han d’estar sincronitzades les facultats de cada membre en particular al servei del conjunt. Fer que dos o més aparells o màquines funcionen relacionats es diu sincronitzar. Fer que dos o més fenòmens o accions passen al mateix temps es diu sincronitzar. És un dels mots en què intervé la lletra “s”.

          Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

          -subtil: Qualsevol cosa tan fina, delicada o petita que és difícil de notar.

                    -Que és fet o dit amb enginy, amb intel·ligència.

          -subvertir: Fer canviar l’ordre social i polític d’un país. Canviar els costums, les normes d’una societat.

          -suc: Líquid que hi ha en els teixits animals o vegetals.

          -succeir: Passar, esdevenir alguna cosa.

                    -Ocupar el lloc d’altra persona que deixa un càrrec o una funció.

                    -Venir una cosa després d’una altra.

          -sufocar: Apagar un incendi.

                    -No deixar respirar bé algú.

                    -Fer passar vergonya algú.

          -suïcida: Persona que es mata, o ho intenta, a sí mateixa.

                    -Acció molt perillosa, arriscada o imprudent.

          -superb. –superba: D’una gran bellesa, molt elegant.

                    -Persona que creu que és millor que els altres.

          -superfície: Part de fora d’una cosa.

                    -Extensió d’un terreny.

                    -Extensió d’una figura geomètrica.

                    -Part de sobre d’un líquid, la que està en contacte amb l’aire.

          -suport: Qualsevol cosa que n’aguanta o que en sosté una altra.

                    -Donar-hi ajuda a altra persona, defensant les seues propostes.

          -suspicaç: Persona que desconfia de tothom.

          El vocable superfície apareix en un paràgraf de la novel·la de l’escriptor nord-americà Rick Moody, La tempesta de gel. En aquesta novel·la, tenint com a teló de fons la derrota dels nord-americans en la guerra de Vietnam i la posterior defenestració del President Nixon, se’ns mostra la lluita de dues famílies de classe alta que s’han d’afrontar al drama de veure la feblesa i les contradiccions dels valors amb que fonamentaven llurs vides.

          Hiram Frederick Moody III (Rick Moody) (Nova York, EE.UU., 1961). Escriptor. Amb la novel·la La tempesta de gel, publicada l’any 1994, obtingué un gran èxit, sent uns anys després, adaptada al cinema, obtenint el Premi al Millor Guió en el Festival de Cine de Cannes.

“Una ambulància d'una original forma nostàlgica. Una antiga furgoneta americana, d'un color vermell viu, amb una llum groga que donava voltes en el sostre. La llum, que girava lentament, es detingué. Els raigs del sol tocaren els reflectors del focus i altres parts de l'ambulància. El sol, que es reflectia en la sèrie il·limitada de superfícies refractives. El sol, els reflexos del sol, les branques caigudes dels arbres. Una enorme confiteria amb delícies embolicades en sucre, la fantasia de Nadal d'un món de caramel d'un xiquet. Pastissos i dolços”.