LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-t: Vintena lletra de l’alfabet. Forma part dels dígrafs tj, com a platja, tg, com a fetge, i tx, com a despatx.

Endinsar-me en una lletra nova, per a mi que no sóc més que un humil aprenent, sempre suposa un repte, una nova oportunitat de descobrir la mar de paraules que moltes vegades m’han passat desapercebudes. D’aquesta manera vaig sabent més i millor coses de l’idioma que, sense acabar de conèixer-lo bé, parlaren els meus avantpassats i en el que em van educar. Fins ara he pogut veure mots que escoltava sent un infant expressats d’una manera maldestra, degut a què mai, a les escoles, s’ensenyava l’idioma, sinó tot el contrari. Malgrat tot, si bé la grafia no era coneguda, els sons, de boca a orella, si que anaven mantenint-se, amb el perill que això duu a l’hora de què un mot quedara distorsionat, com sovint solia ocórrer. Gràcies, doncs, a aquest treball n’he pogut aprendre l’escriptura correcta de moltes paraules que m’havien arribat distorsionades. A poquet a poquet vaig avançant i vaig aprenent.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

-tabac: Producte que es fa amb les fulles assecades i trinxades de la planta que duu el mateix nom.

-tac: Peça petita de plàstic que es fica en un forat fet a la paret per a cargolar-hi un cargol o clavar-hi un clau.

          -Bastó prim i rodó per a donar impuls a les boles del joc de billar.

-taciturn. –taciturna: Persona que no l’agrada conversar gaire i que sovint està silenciosa.

-tafaner. –tafanera: Persona que vol saber coses que no l’importen i que es fica en els assumptes dels demés.

-talaia: Torre de vigilància. Lloc elevat des d’on es veu molt de terreny.

-tallar: Dividir una cosa tallant-la amb un ganivet o altra eina.

          -Treure les parts que sobren d’una cosa.

          -Deturar el pas o el curs d’una cosa.

-tanca: Reixa, conjunt de pals junts o bardisses ben juntes per a tancar un terreny o una obertura.

          -Dispositiu per a tancar una bossa de mà, un collar, una polsera...

-tancar: Posar davant d’una obertura o en un lloc de pas una cosa que no deixe passar.

          -Fer funcionar el pany d’una porta per a impedir el pas.

          -Fer que deixe de funcionar un aparell de ràdio o televisió.

-tanmateix: Indica que una cosa passa encara que hi ha altres coses que sembla que s’oposaven.

-tants: En gran quantitat

El vocable tants es troba en un paràgraf de la novel·la Infinitat, de l’escriptor argentí Martín Caparrós, on comença narrant-nos la història d’un xicotet poble de la selva patagònica, un lloc remot detingut en el temps on la malaltia, la bellesa i la mort existeixen encara.

Martín Caparrós (Buenos Aires, 1957), és periodista, escriptor i traductor. He estat guardonat en nombroses ocasions, rebent, entre altres, el Premi Planeta Llatinoamericà (2004), el Premi Internacional d’Assaig Caballero Bonald (2016), el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes (2017).

“Cal dir-ho fort i clar: la MésBellaHistòria, la història més poderosa que mai es va comptar, la que va omplir de vides el temps dels homes, la que va canviar la Terra com cap altra, és una farsa trista. Hi ha uns pocs, a hores d’ara, que se sorprenen de què tants hagen pogut creure-la al llarg de tots aquests anys –i la seua sorpresa és una altra manera de dissimular el que en veritat importa: l'horror que n’hi hagen tants que la creguen encara”.