LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (II)

          Com a exemple de la selecció següent he triat un llibre de contes de l’escriptor argentí Julio Cortázar. Un llibre de gran bellesa i que té, per a mi, un valor força especial. Algunes narracions que conté són, malgrat la seua bellesa, una mica inquietants. Jo solia llegir-lo per la nit, tot sol en el meu dormitori, després que havia gitat els meus petits fills. Al capçal del llit hi havia enganxat, per la part de dalt amb cinta adhesiva, un petit dibuix que el meu fill m’havia dedicat, traçat sobre un retall d’un dels seus quaderns escolars. Aleshores coincidiren dues circumstàncies que em pertorbaren una mica l’ànim: per una banda el contingut del llibre; per altra el petit dibuix que, en gitar-me jo, s’alçava, posant-se en posició horitzontal. Vaig estar uns dies observant el dibuixet, intentant entendre, de forma lògica, perquè ocorria allò. No vaig trobar cap explicació. El contingut del llibre, afegit a l’efecte d’aquell paperet em començaren a pertorbar, de tal manera que vaig prendre una determinació: vaig desenganxar el dibuix, el vaig ficar dintre del llibre i el vaig posar a la prestatgeria. Problema resolt. Conserve el llibre, amb el petit dibuix dintre, com una cosa valuosa, atapeïda de contingut i records inoblidables. Són part de la meua vida. Quan explique això no ho faig amb el propòsit de narrar un esdeveniment miraculós ni extraordinari, només intente deixar constància d’una petita anècdota que em va succeir relacionada amb aquest llibre i les circumstàncies produïdes mentre el llegia. L’assumpte, de segur que tindrà una fàcil explicació. La qüestió és que jo no l’he pogut resoldre.

          Segona selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -taral·lejar: Cantar una cançó sense dir-ne les paraules, fent-ne només la melodia.

          -tarannà: Caràcter d’una persona, manera de ser i de fer les coses.

          -taronja: Fruita grossa de forma rodona, amb pell gruixuda i arrugada de color vermellós. Fruit del taronger.

          -taula: Moble que serveix per a menjar, escriure o treballar.

                    -Peça de fusta, de suro o d’un altre material, plana i prima que es penja en una paret per a posar-hi llistats, anuncis, avisos, horaris, etc.

                    -En matemàtiques, llista de resultats que permeten una consulta ràpida i ajuden a fer certes operacions.

          -taulell: Taula que hi ha a les botigues per a ensenyar el gènere als clients.

          -tauró: Peix de cos allargat i gruixut de mida mitjana o grossa.

          -taüt: Caixa allargada i amb tapa on es posa una persona morta per a soterrar-la.

          -taxa: Quantitat de diners que s’han de pagar per un producte, una mercaderia o un servei.

          -teatre: Edifici on es representen obres teatrals.

                    -Art i tècnica de representar davant del públic obres dramàtiques, còmiques o musicals.

          -tebi. –tèbia: Que no és fred ni calent. Que té una temperatura moderada.

En un paràgraf del conte de l’escriptor argentí Julio Cortázar, L’illa al migdia, apareix un dels vocables seleccionats: tèbia. Aquest conte forma part, en l’edició que jo dispose, d’un llibre que sota el mateix títol, arreplega un suggestiu recull dels millors contes d’aquest autor.

Julio Florencio Cortázar (Ixelles, Bèlgica, 1914 – París, 1984). Escriptor i traductor. Malgrat haver nascut a Bèlgica des de molt petit visqué a l’Argentina, adoptant aqueixa nacionalitat. Fou considerat com un dels autors més innovadors i originals del seu temps, mestre del conte, la prosa poètica i la narració breu en general.

“El sol el va assecar molt aviat, va baixar cap a les cases on dues dones el miraren sorpreses abans de córrer a tancar-se. Va fer una salutació en el buit i va baixar cap a les xarxes. Un dels fills de Klaios l’esperava a la platja, i Marini li va assenyalar la mar, convidant-lo. El xic va vacil·lar, mostrant els seus pantalons de tela i la seua camisa vermella. Després se’n va anar corrent cap a una de les cases i tornà gairebé nu; es van tirar junts a una mar ja tèbia, enlluernadora sota el sol de les onze”.