LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (III)

          Un llibre és una finestra oberta que ens permet albirar les més recòndites parts del món, i també ens dóna a conèixer les més inversemblants històries, els sentiments més íntims dels protagonistes, trossos de vides i parts de la vida en general que, d’altra manera, potser no ens hi podríem imaginar. Però, com en tot, hi ha llibres i llibres. Com també i ha lectors i lectors. No tot el món escriu igual, com tampoc tot el món entén igual allò que està escrit. Dic això per referir-me al llibre que he triat avui per a recolzar la següent selecció. El temps entre costures, de l’escriptora Maria Dueñas, ha estat una obra a la que crítics literaris i públic en general han donat una calorosa acollida. Ha estat traduïda a molts idiomes, adaptada com a sèrie per a la televisió, guardonada amb importants premis i se n’han venut milers d’exemplars. Malgrat això, a mi no m’agrada especialment. Vull dir que lectors i crítics de bona part del món estan equivocats? Em pense que no. Aleshores, sóc jo, qui està equivocat? Estadísticament, almenys, és més probable. Jo necessite entendre els personatges d’una narració, pensar que qualsevol acció, per inversemblant que semble, es troba a l’abast del personatge. Llavors crec en la història que l’autor em conta. No m’ocorre això amb el personatge d’aquesta novel·la. I lamente dir-ho. La vida de Sira Quiroga, malgrat la gran quantitat d’emocions diferents de què s’ompli –o pot ser per això- no em sembla creïble. En opinió meua, n’hauran milers de persones que hauran gaudit de valent veient el triomf d’aquesta heroïna, però, què puc dir jo? Em sembla més reial, per exemple, Superman. Problema del llibre o problema del lector? Ves a veure.

          Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -teclejar: Accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits.

          -tècnic. –tècnica: Persona que sap fer funcionar màquines i aparells, que coneix molt bé un ofici, una branca de la tècnica o un procés de fabricació.

                    -Manera de fer una cosa, conjunt dels procediments d’un art o d’un ofici.

          -tedi: Avorriment molt gran.

          -teixit: Tela o roba teixida.

                    -Conjunt de cèl·lules del cos que fan una mateixa funció i són diferents d’altres conjunts.

          -tel: Capa fina que es forma damunt d’un líquid o d’una altra substància.

          -temari: Conjunt de temes o assumptes que es tracten en una conferència, en una assemblea, en un curs, en un examen, etc.

          -témer: Creure o pensar que algú o alguna cosa ens pot perjudicar.

          -temperament: Caràcter, manera que té de reaccionar davant de les coses una persona.

          -tempestuós. –tempestuosa: Dia que hi ha tempestes.

                    -Reunió conflictiva atapeïda de discussions.

          -temprança: Moderació en l’ús dels aliments i de les begudes.

          El vocable teclejar apareix en un paràgraf de la novel·la de Maria Dueñas El temps entre costures. Publicada l’any 2009 ens narra la història de Sira Quiroga, una jove modista que, arrossegada per un sentiment amorós envers un home que a penes coneix, abandona Madrid i se’n va a viure a Tànger. Aquesta novel·la ha estat traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i fou adaptada per a la televisió.

          Maria Dueñas Vinuesa (Puertollano, Ciudad Real, 1964). Escriptora, doctora en Filologia Anglesa, i Professora Titular de la Universitat de Múrcia. També ha impartit docència en universitats nord-americanes. Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Cartagena de Novel·la Històrica (2010). Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2011). Premi Autora de l’Any del Corte Inglés (2018). Premi d’Honor del Festival Aragó Negre (2020).

“Era conscient que amb la meua gosadia anava a afonar tota aquella confortable convivència, sabia que anava a tombar les bastides de més vides que la meua, però res vaig poder fer per evitar-ho. La meua decisió era ferma com un pal: no hi hauria noces ni oposicions, no anava a aprendre a teclejar sobre la taula braser i mai compartiria amb Ignasi fills, llit ni alegries. Anava a deixar-lo i ni tota la força d'un vendaval podria ja truncar la meua resolució”.