LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

          El vocable temps, arreplegat en la selecció següent, té diferents aplicacions, però n’hi ha una que a mi em sembla fonamental: és la forma de mesurar la vida de tothom. I en això radica la seua importància. Cadascú de nosaltres vivim immersos en els assumptes de cada dia, com si fos tot tan important que no tingués data de caducitat. Gràcies a això podem viure sense traumes el temps que ens pertoque. Després, per tal d’arrodonir-ho, la religió ens ofereix una bona sortida: la resurrecció. Resulta curiós que després d’aquesta vida de patiments, quan se’ns ofereix una altra eterna a la dreta de Déu, cap creient vol deixar aquesta de grat. I morir, en lloc de ser una festa, com caldria, es converteix en el drama més gran de l’existència humana. Abundant amb aquesta concepció del temps, em ve a la memòria una pel·lícula de l’any 1982, Blade Runner. La història fou escrita pel guionista David Webb, basant-se en el relat de l’escriptor Philip K. Dick, Somien els androides amb ovelles elèctriques? En aquesta narració, uns androides fabricats per una gran corporació per tal que realitzaren els treballs més fastigosos al servei dels humans, com que tenien data de caducitat i la seua vida arribava al seu fi, s’avaloten i acudeixen a la recerca del enginyer que els havia dissenyat per tal de demanar-li vida. El seu temps s’exhauria i en volien més. Havien conegut meravelles en el temps viscut i anhelaven continuar gaudint d’elles. Per disculpar-los, podem pensar que ells no tenien la promesa d’una vida eterna en altre lloc. No n’hi ha, de cel, per als androides.

          Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -temps: Allò que passa mentre duren les coses, mentre els fets es van succeint de manera continua. Mesura amb fets que passen regularment. Els anys, els mesos, els dies o les hores són maneres de mesurar el temps que passa.

                    -Estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinat.

                    -Cada una de les parts d’una competició esportiva o d’una altra activitat.

                    -Cada una de les divisions d’un compàs musical.

          -temptació: Cosa que atreu, que fa néixer un desig, un impuls.

                    -Desig o ganes de fer una cosa mal feta o que creu que no ha de fer.

          -tenaç: Persona que manté amb fermesa les seues idees i opinions.

                    -Metall o material que pot suportar esforços molt grans.

          -tendal: Peça de tela o de plàstic que es manté estesa a una certa altura per a fer ombra o protegir de la pluja.

          -tendència: Característica d’una persona o d’una cosa que la porta a comportar-se d’una manera determinada.

                    -Orientació o direcció que va prenent una cosa.

          -tendre. -tendra: Que es pot trencar, tallar o mastegar fàcilment.

                    -Que té poc temps, que és nou o novell.

                    -Persona que es deixa portar per sentiments de bondat, d’afecte o d’amor.

          -tenebra: Gran foscor que pot provocar angoixa.

          -tenebrós. –tenebrosa: Ple de tenebres, cobert per la tenebra.

                    -Que és misteriós, secret, fet de manera fosca i amagada.

          -tennis: Joc de pilota que es juga amb raquetes entre dues persones o dues parelles, fent passar la pilota per damunt d’una xarxa.

          -tens. –tensa: Cosa que està molt estirada de manera que quede rígida.

                    -Discussió irada entre persones que no comparteixen les mateixes opinions.

                    -Persona preocupada i nerviosa envers una situació que no li agrada.

          El vocable temps apareix en una paràgraf de la novel·la El llamp adormit, de l’escriptora valenciana Carmen Amoraga. En aquesta novel·la se’ns conta la història de Natalia Soler, una periodista que realitza una investigació envers dos veïns d’un mateix poble que visqueren la Guerra Civil des de dues parts enfrontades.

          Carmen Amoraga Toledo (Picanya, València, 1969). És política socialista, periodista i escriptora. Ha estat guardonada, entre altres, amb els següents premis: Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novela (1997). Premi de la Crítica Literària Valenciana (2003). Premi Nadal (2014).

“Antonio se’n recorda perfectament com i quan va conèixer a la que temps després seria la seua dona. La meua dona, no, em rectifica. La meua companya, em diu. Perquè Manuela ha sigut això, la meua companya. El meu amor, la meua amant, la meua amiga. Es queda mirant un instant al sòl i després alça la vista; la dirigeix al cel, i després la baixa de nou fins als meus ulls. Quasi cinquanta anys porta sent això, la meua companya. Insisteix”.