LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

He dit, de tant en tant, que un idioma és una eina cultural, i crec que és cert. Però també crec que és molt més. És un univers. És la forma de pensar, sentir i comunicar-se d’un poble. Quan, els que parlem valencià, ens comuniquem en la nostra llengua, estem exercint un dret, però tanmateix estem enriquint la nostra societat, la nostra cultura. Estem fent, d’aquest dret que tenim, una aportació enormement valuosa al conjunt dels territoris i pobles amb què estem agermanats i que composen el món on vivim. No és fàcil la tasca, però. Diferents interessos polítics enfrontats en una lluita desigual, moltes vegades han intentat posar-nos una bena en la boca per tal d’impedir el dret a la paraula. Han mogut els fils, com si els ciutadans fórem simples titelles per tal de fer-nos impossible l’ús del nostre idioma. Han posat el pes del poder polític i econòmic al servei de ofegar l’idioma, de fer-lo un element inútil per a la societat, un element impropi de gent culta, intentant, amb el pes del seu poder, fer-lo morir a poc a poc. Però no és fàcil, això, ni amb tot el pes del poder. L’idioma sap contenir-se, si cal, sap esperar, i sap sorgir de bell nou més puixant, enriquit amb la força d’un univers impossible d’enderrocar. No som titelles sinó éssers vius que defensem un mode cultural digne amb la bellesa de les paraules. I que serem ací, sempre presents per tal de fer millor aquest planeta. Amb respecte per les altres llengües, però amb la dignitat se ser, la nostra llengua, tan valuosa com les demés.

Setena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

-tiquet: Paper o bitllet que ens permet assistir a un acte o entrar en una festa.

-tirar: Fer força una persona, un animal o un vehicle, des del davant d’una cosa per a moure-la i fer-la anar endavant.

          -Imprimir diversos exemplars d’un llibre, d’un diari o d’altra cosa impresa.

          -Agafar una direcció determinada.

          -Disparar, fer sortir els projectils d’una arma de foc.

-titella: Ninot mogut per fils que es fa moure per a representar obres de teatre.

-to: En música, és la unitat que indica la diferència d’altura entre dues notes.

          -Manera de dir les coses segons l’estat d’ànim d’una persona.

          -Grau d’intensitat o de vivor d’un color.

-tocar: Posar la mà o els dits en contacte amb algú o amb alguna cosa.

          -Encertar algú o alguna cosa amb un tret, amb una pedra o amb un cop.

          -Fer sonar un instrument de música, un timbre o una campana.

-tolit. –tolida: Persona que té el cos o part d’ell immobilitzat per una paràlisi o causat per algun accident.

-tomàquet: Fruit rodó de color vermell, de pell molt fina i de polpa molt tova i sucosa. Es posa a les amanides i en molts guisats.

-tomb: Mitja volta donada a alguna cosa.

-tonyina: Peix molt gros de carn vermellosa i molt saborosa. Es menja fresc o amb conserva.

-torbar: Trencar la quietud, la tranquil·litat d’algú o d’algun lloc.

          -Fer que una cosa deixe de funcionar bé, de seguir el seu curs normal.

El vocable tolit podem trobar-lo en un paràgraf de la novel·la Intempèrie, de l’escriptor Jesús Carrasco. És tracta de la història d’un xiquet que es veu obligat a fugir del seu poble i a enfrontar-se, tot sol, als dictàmens d’una Natura de vegades despietada i hostil.

Jesús Carrasco Jaramillo (Olivenza, Badajoz, 1972). Intempèrie fou la seua primera novel·la, publicada l’any 2013 i traduïda a més de vint idiomes. Té també una versió gràfica i una adaptació cinematogràfica dirigida per Benito Zambrano. Ha obtingut un gran nombre de premis, tant nacionals como internacionals, i entre ells, ha estat reconegut com el “Llibre de l’any”, atorgat pel Gremi de Llibreters de Madrid.

“El xiquet va recollir les quatre coses que portaven, va enrotllar la manta del vell i el va ajudar a pujar-se al ruc. Va reunir les cabres i van tornar al camí. Una vegada allí, van mirar a l'uníson cap als dos costats, com si no haver trobat al tolit els haguera deixat sense res a fer. El vell es va gratar la barba, va fer un gest amb el cap en direcció nord i es van posar en marxa. Quatre hores després van arribar a l'alzinar que hi havia al costat del llogaret abandonat i, sense dir ni una paraula, es van internar en ell”.