LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

          En la selecció següent, l’idioma ens proposa un vocable que, d’una manera o d’una altra, es troba força present en la vida de tothom: tòtem. Em pense que no és bo ficar a tot el món en el mateix sac. Segurament hi hauran excepcions, però crec que la gran majoria ens trobem sotmesos a una creença, a una fe, a una mena d’egoisme. Des dels temps més antics, les persones han adorat alguna mena de déu: una màscara, una imatge més o menys ben esculpida o altra cosa a la que se l’han suposat trets màgics o de santedat o divinitat. Però hi ha també altres tòtems que ens fabriquem a la mida de les nostres ideologies o maneres de pensar. Hi ha qui viu sotmès per un desig irrefutable de manar, d’assolir un poder polític. Normalment es diu, d’aquestes persones, que són servidors de la societat. I en hauran molts que, efectivament, sacrifiquen les seues vides privades per tal de servir als demés. Però no tots són igual. N’hi ha altres als que l’ànsia de poder els embotja, de tal manera que es senten déus totpoderosos, i tenen justificacions per tal de donar-hi categoria de justes a totes les seues accions, per més irracionals que ens semblen. I un altre tòtem que qui més o qui menys adora són els diners. Crec que aquest tòtem és universal. Poder polític i poder econòmic són, al meu parer, tòtems molt més poderosos que qualsevol altra divinitat. Són els que, de veritat, governen el món.

          Vuitena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -torçar: Deformar una cosa plegant-la o corbant-la sobre si mateixa.

          -torn: Màquina per a polir o donar forma a un objecte de fusta, de metall o d’un altre material dur.

                    -Moment en que li toca a algú fer una cosa.

          -tornar: Anar cap al lloc d’on s’havia sortit.

                    -Fer una cosa una altra vegada.

          -tort. –torta: Que no està dret ni vertical, que fa corba o que s’inclina més a un costat que a l’altre.

          -tórtora: Ocell semblant a un colom, més petit.

          -torxa: Bastó embolicat a la punta amb draps mullats amb una substància que crema. Serveixen per a fer llum.

         -tossut. –tossuda: Que no vol canviar d’opinió. Que no vol fer el que li diuen.

          -tòtem: Representació d’un animal, d’una planta o d’un objecte que un grup humà considera que posseeix poders religiosos o màgics.

          -tothora: Sempre, en tots els moments.

          -tovalló: Peça de roba o de paper que utilitzem per a netejar-nos els llavis i les mans mentre mengem.

          Un tòtem és la representació d’un animal, una planta o un objecte al que un grup humà li dóna adoració per creences religioses o màgiques. Aquest vocable ha estat utilitzat per l’escriptor català Manuel Vázquez Montalbán en un paràgraf de la novel·la Galíndez, publicada l’any 1991, on es narra el segrest en Nova York, l’any 1956, de Jesús Galíndez, representant del govern basc en l’exili. Aquesta novel·la fou guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa (1991) i amb el Premi Europeu de Literatura.

          Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, Tailàndia, 2003), escriptor, periodista, poeta i assagista. Fou un dels autors més llegits de l’estat espanyol i amb repercussió internacional, fonamentalment gràcies a un personatge protagonista d’alguns dels seus llibres: el detectiu gallec Pepe Carvalho, un dels herois més importants del gènere de la novel·la detectivesca. Pel conjunt de la seua obra ha estat guardonat amb un gran nombre de premis, entre ells el Premi Planeta (1978), el Premi Nacional de Literatura (1991) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1995).

“Van creuar un prat domesticat com a corral, paller i garatge per a cotxe i tractor, voltat per tòtems de fustes fosques i dures ancorades en la terra, a manera d'estacada en la qual l’escarpra havia obert buits irregulars, pintats de blanc o vermell o blau marí. En contrast amb la llenya amuntegada en el garatge o en la porxada del balcó, els talossos totèmics aconseguien la dignitat d'una proposta artística i et detens i demanes informació i Migueloa us diu que Josema va deixar d'esculpir “coses semblants” per a fer això i després anar-se’n al bosc a pintar arbres”.