LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (IX)

          A poc a poc però de manera constant, anem cruspint-nos el diccionari. És una tasca tranquil·la, de vegades molt agradable, i que em produeix sensacions controvertides. Per una banda espere arribar a la meta, conèixer un final que jo mateix ignore, veure amb satisfacció un treball acabat. D’altra banda, però, em que queda la por. Por a la buidor que es produeix quan es tanca un projecte. En eixe instant l’autor es queda desemparat, orfe, i necessita amb urgència desenvolupar altre projecte capaç d’omplir el buit ocasionat. No és fàcil, no. En la selecció següent hi ha alguns vocables que contenen alguna de les sensacions que encara visc: -tràfec, per la quantitat de feina que el projecte duu. –trajectòria, que és el camí recorregut des que vam començar amb la lletra “a”. I, com he dit abans, la tranquil·litat de realitzar un treball abellidor i grat i del què vaig aprenent a conèixer i a estimar cada vegada més el meu idioma.

          Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -tovallola: Peça rectangular de roba per a eixugar-nos les mans, la cara o tot el cos després de rentar-nos, banyar-nos o dutxar-nos.

          -traç: Cada una de les línies que formen una figura o un dibuix.

          -traça: Qualitat que té una persona per a fer molt bé les coses.

                    -Senyal que deixa algú o alguna cosa per allà per on ha passat.

          -tractar: Comportar-se amb una persona o fer anar una cosa d’una manera o d’una altra.

                    -Tractar de vós, de vostè o de tu a una persona.

                    -Dir que una persona és d’una manera, que es comporta de tal manera.

                    -Parlar amb algú per a solucionar un assumpte.

          -tràfec: Assumpte que causa molt de trasbals i maldecaps.

                    -Moviment i gran activitat que es dóna en un lloc.

          -traïció: Fer una cosa enganyant algú, per fer-li mal.

          -trajectòria: Línia que recorre des de que surt fins que arriba a la seua destinació un projectil o un objecte.

                    -Conjunt d’activitats que ha realitzat una persona en un moment determinat.

          -trametre: Enviar, fer a anar algú o alguna cosa a un lloc.

          -tramuntana: Vent que bufa del nord i acostuma a ser fort i fred.

          -tranquil. –tranquil·la: Que està sense moviment, sense soroll, que dóna una impressió de pau i quietud.

                    -Persona que no té preocupacions, que se sent segura i sense nervis.      

          El vocable tranquil (tranquil·les) fou utilitzat pel poeta xilè Pedro Antonio González en el poema La rossa i la morena, i que correspon a l’etapa de joventut d’aquest autor, doncs l’escrigué quan només tenia vint anys.

          Pedro Antonio González Valenzuela (Curepto, Xile, 1863 – Santiago de Xile, 1903). Fou escriptor, poeta i periodista. Tingué una vida turmentada i miserable, malgrat la qualitat dels seus poemes. Va morir als quaranta anys, en una sala comuna d’un hospital, afectat d’una malaltia produïda pel consum d’alcohol.

LA ROSSA I LA MORENA 

“Aquella en les pupil·les,

blaves com  la mar, quan està en calma,

les ràfegues tranquil·les

reflecteix dels èxtasis de l’ànima.

 

Aquesta els somnis bells

de les pupil·les en el negre plata,

amb màgics centellejos

de l’ànima ardent de volcà retrata.

 

Un astre és la morena

que enmig de la nit resplendeix;

que entebeeix la serena

atmosfera sense fi en què es bressola.

 

La rossa és un estel

que se cern en les boires de l'aurora;

que imprimeix, falaguer,

besos de llum a l'alba, que li adora”.