LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

         En el decurs de la nostra vida quotidiana fem ús, de tant en tant, d’alguns dels vocables de la selecció següent. Per exemple, davant de dues o més alternatives, triem aquella que s’avé millor al que pensem en eixe moment. Si fem un pacte amb algú, per algun motiu, per una de les dues parts, es pot trencar la promesa feta. Pot ocórrer això també quan la voluntat d’una persona no es ferma, sinó trencadissa o dèbil. Podem sentir por, o molt de fred, i en conseqüència, tremolem. De vegades podem sentir-nos humiliats o maltractats moralment, i és com si ens trepitjaren. El que és clar, a la fi, és que la vida no és, generalment, una pel·lícula senzilla i amb colors meravellosos, sinó un trencaclosques força complicat de resoldre, on hi ha de tot, per sort, de bo i de dolent. L’acoblament de les peces, l’encert en cada moment és on es marca la diferència.

          Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -travessar: Passar a través d’alguna cosa, traspassar.

                   -Ferir algú traspassant-lo amb una arma o amb un instrument punxant.

          -tremolar: Tenir en tot el cos, o en part d’ell, una sèrie de moviments ràpids, curts i repetits que es produeixen de manera involuntària.

                    -La veu o un altre so tremola quan se sent de manera irregular.

                    -Tenir molta por d’alguna cosa.

          -trencaclosques: Joc que consisteix a reconstruir una figura o un dibuix fent encaixar les peces de cartó, fusta o altre material que són parts del dibuix o de la figura.

                    -Problema o endevinalla difícil de resoldre.

          -trencadís. –trencadissa: Que es trenca fàcilment, que és fràgil.

                    -Fet de trencar o de trencar-se moltes coses en molts trossos.

          -trencar: Fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la.

                    -Fer malbé una cosa, fer-li perdre la forma.

                    -Obrir la clofolla dels fruits com les ametlles, per a poder menjar-se’ls.

                    -Canviar de direcció un camí o una carretera.

                    -No complir una promesa o una paraula donada.

                    -Deixar de tenir amistat o relació amb algú.

          -trepitjar: Posar el peu sobre algú o alguna cosa.

                    -Fet de maltractar algú, fent-li sentir vergonya davant dels altres.

          -tresorer. –tresorera: Persona que és responsable dels diners i altres béns d’una empresa o altra entitat.

          -tret: Fet de disparar un arma.

                    -Cadascuna de les línies que caracteritzen la cara d’una persona.

                    -Característica, qualitat.

          -treure: Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és. Fer sortir d’un lloc.

                    -Guanyar alguna cosa per sort.

                    -Crear alguna cosa i donar-la a conèixer.

          -triar: Escollir.

                    -Netejar una cosa separant-ne les impureses.

          Els vocables tremolar (tremolen) i trepitjar van ser utilitzats per la cantautora Mari Trini en la cançó Amors, publicada l’any 1970 i que va servir de trampolí a l’artista per assolir un gran reconeixement com a compositora i cantant. La bellesa d’aquests versos és innegable, i paga la pena parar-se a llegir-los i fruir del seu contingut, amb la seguretat que molts se sentiran retratats amb ells. És l’amor...

          Maria Trinidad Pérez-Miravete Mile (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1947 – Múrcia, 2009). Cantautora. Vengué més de deu milions de discs, fet aquest pel que fou guardonada amb un Disc Multidiamant l’any 2005.

AMORS

“Amors que es van marxant

com les ones de la mar.

Amors els tenen tots,

però qui els sap cuidar.

L'amor és una barca

amb els dos rems en la mar.

Un rem l’estrenye amb les mans,

l'altre és mogut per l'atzar.

 

Qui no escrigué un poema

defugint la soledat,

qui als quinze anys

no deixà el seu cos abraçar,

i qui quan la vida s'apaga

i les mans tremolen ja…

Qui no buscà aqueix record

d'una barca naufragar.

 

Amors es tornen vells

abans de començar a estimar,

perquè l'amor és un xiquet

al que hem d’ensenyar a caminar.

L'amor és com la terra

que cal llaurar i sembrar,

mirar-lo al vesprejar

que ningú el vinga a trepitjar.

 

Qui no escrigué un poema

defugint la soledat,

qui als quinze anys

no deixà el seu cos abraçar,

i qui quan la vida s'apaga

i les mans tremolen ja…

Qui no buscà aqueix record

d'una barca naufragar.

 

Amors que es van marxant

com les ones de la mar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)