LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (XII)

          Sempre que done per finalitzades les seleccions d’una lletra, em sent envaït per una mena de tristor, barrejada amb un sentiment contrari que podem dir-li satisfacció. És contradictori però és real. Trobe que és una cosa semblant al que ens pot ocórrer quan viatgem a algun lloc que ens ha agradat i que malgrat sentir-nos satisfets de tot el que hem vist sempre ens queda una mica de recança per no haver visitat altres racons, altres paisatges del mateix lloc, o per deixar de gaudir d’una gastronomia especial, o de l’acompanyament d’un amic o amiga o familiar. A hores d’ara, quan em dispose a concloure les seleccions amb la lletra “t”, m’ocorre eixe sentiment de recança. Amb aquesta, han estat dotze seleccions, cent vint mots. Però en son tants els que han quedat al marge que podia pensar que ha estat un treball pobre, però no ho pense pas. Em sent satisfet de la tasca realitzada, de la porta oberta que ens pot permetre de entrar en l’univers d’aquesta lletra i continuar coneixent-la tant com vulguem. És un repte que aquesta petita visita ens ofereix.

          Dotzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -trigar: Fer una cosa més tard del que s’havia de fer o del que s’esperava, tardar.

          -trineu: Vehicle que en lloc de rodes té patins o esquís.

          -trinxera: Excavació llarga i més o menys estreta que serveix per a protegir els soldats dels trets dels enemics.

          -triomf: Victòria o èxit molt gran.

          -trist. –trista: Que sent pena, que no està animat, que no té alegria.

          -trobada: Reunió de persones per a parlar o celebrar qualsevol esdeveniment.

          -trobar: Descobrir algú o alguna cosa que s’estava buscant o que apareix per atzar.

                    -Veure que algú o alguna cosa es presenta en un estat determinat.

                    -Pensar, veure, considerar.

          -tros: Part separada de la resta de la mateixa cosa.

          -turmell: Part del cos on s’ajunten la cama i el peu.

          -txec. –txeca: Persona que és o que hi viu a la república Txeca.

          En un dels versos del poema Assaig de càntic en el temple, del poeta català Salvador Espriu apareix el vocable trista, que està en la selecció d’avui. Aquest poema tingué molta difusió en ser interpretat pel cantautor valencià Raimon en la dècada dels anys setanta, del segle passat. En aquests versos l’autor mostra els seu rebuig, i també la seua pena, per la trista situació que hagué de viure Espanya, i més concretament Catalunya, degut a la dictadura franquista.

          Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 – Barcelona, 1985). Poeta, dramaturg i novel·lista. Ha estat guardonat en nombroses ocasions amb importants premis, com per exemple, el Premi Lletra d’Or (1956). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972). Premi Serra d’Or de Poesia (1972). Ha estat nominat com a candidat al Premi Nobel de Literatura els anys 1971 i 1983.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE 

“Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria”.