LA "V" EN LA MAR DE PARAULES (I)

     -v: Vint-i-dosena lletra de l’alfabet. Aquesta lletra no es troba mai a final de paraula.

Comencem a caminar avui amb la ve baixa, amb un seguit de propostes que li confereixen, com a totes les demés lletres de l’alfabet, una qualitat d’única per a resoldre tot el que ens proposa. Ens podrem perdre en l’immensitat de la mar en un vaixell o menjar molt bé en una magnífica vaixella, vanagloriar-nos d’allò que hem fet i que ens agrada, gaudir-ne de la companyia de veïns i de veïnes. És tot un conjunt de coses valuoses al nostre abast, destacant els valors d’una oferta encisadora atapeïda de paraules que brollen al voltant nostre com les flors i els ocells i tot el conjunt d’éssers que poblen la Natura i li donen vida. La ve baixa és amb nosaltres per enriquir l’idioma i ho fa sense cap vacil·lació, sense permetre’s vagarejar, tan puixant i activa com la resta de lletres de l’alfabet.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “v”:

-vacil·lar: Moure’s una persona o una cosa d’un costat a un altre per falta d’equilibri.

          -Tenir dubtes a l’hora de prendre una decisió.

-vaga: Mida de prensió que fan servir els col·lectius sindicals o professionals i que consisteix en deixar de treballar durant un temps per reivindicar alguna cosa.

-vagarejar: Anar a la ventura d’un lloc a un altre.

                    -Deixar passar el temps sense fer res.

-vaixell: Embarcació gran que disposa dels mitjans necessaris per a navegar a llarga distància i amb seguretat.

-vaixella: Conjunt de plats, gots, copes i tasses per a servir el menjar a taula.

-valors: Conjunt de qualitats que té una persona o una cosa i que la fan especial.

-valuós. –valuosa: Cosa que val molt, que té molta vàlua.

-varicel·la: Malaltia contagiosa que afecta als infants i que es caracteritza per l’aparició de una mena de grans que surten per tot el cos.

-vàter: Recipient per a orinar i defecar que té una sortida cap a les clavegueres i un dipòsit d’aigua que permet netejar-lo cada vegada que es fa servir.

-veí. –veïna: Persona que viu en el mateix poble, carrer o casa que una altra.

          -Situat a prop.

          El vocable valors es troba en un paràgraf del llibre de l’escriptor Xavier Baladia, L’avi Ninus (Glòria i crepuscle d’un dandi). Aquest escriptor, nét del personatge de la narració, ens conta la història d’en Ninus, un home meticulós i cerimoniós que es va convertir amb el temps en un model de la seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX.

          Francesc Xavier Baladia (Barcelona, 1965). Periodista, escriptor i guionista. Publicà aquest llibre l’any 2015.

          “El que és indiscutible, en qualsevol cas, és que la Transició ens va encolomar la mateixa monarquia de sempre. És curiós que els dos períodes republicans de la història d’Espanya hagin acabat amb dos aixecaments militars que al seu torn han acabat restablint la monarquia. Potser només és una coincidència. No sé si l’avi, tot i ser de família poderosa i ennoblida, era monàrquic. No el vaig sentir mai opinar sobre aquesta qüestió. No parlava de política, ni tan sols per protestar contra la mediocritat dels polítics i dels temps moderns. En aquest terreny era un home hermètic, en el sentit més filosòfic de la paraula. La filosofia hermètica és patrimoni d’aquells que saben més coses de les que volen explicar als altres. Jo crec que l’avi que vaig conèixer ja no esperava res de ningú, i encara menys dels de la classe política. Tampoc pretenia donar lliçons a ningú. Només va intentar que la gent del petit món que tenia al seu abast, la seva família, creixés amb els valors imperibles i eterns que ell considerava dignes d’un ésser humà”.