LA "V" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

     Seguim caminant pels itineraris de l’alfabet, un viatge fascinant del que cada vegada veiem més prop el final, i això comença a inquietar-me. És una sensació semblant a la que sentim quan viatgem a un lloc que ens agrada, o on hem viscut moments de joia, i hem de deixar-lo per tornar al nostre indret. Ens envaeix, sense poder-ho evitar, un sentiment de nostàlgia del que tardarem temps a desprendre’ns. I la imaginació ja comença a treballar, i vola, per tal de crear i recrear tot allò que enyorem. D’eixa manera, per tancar l’itinerari que ens ha ofert la ve baixa, i per fer-ho amb bon sabor de boca, he triat el vocable volar. Es tracta d’un mot que, a part del seu significat estricte, en té altre força significatiu: deixar volar la imaginació per a què, mitjançant aquesta, li donem forma a eixe món de paraules que hom estima i caminem per ell cada dia saludant éssers coneguts i coneixent-ne altres de nous, amb la seguretat que sempre trobarem un mot nou o un significat nou d’algun ja conegut, que vaja fent-nos cada dia més ample i llarg i complet  el significat d’aquest meravellós viatge.

          Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “v”:

          -vitrall: Composició artística, amb figures i dibuixos, feta amb vidres de colors.

          -vivaç: Persona molt activa, amb molta energia.

          -vocabulari: Conjunt de paraules que té una llengua.

          -voladís. –voladissa: Cosa que el vent s’emporta fàcilment.

                    -Part de sobresurt d’un edifici o d’altra cosa.

          -volar: Anar un ocell, un avió o un altre aparell d’un lloc a un altre suspesos en l’aire.

                    -Fer saltar per l’aire alguna cosa trencant-la a trossos amb explosius.

                    -Deixar lliure la imaginació per tal de crear-nos una situació o un món ideal a la nostra mida.

          -voler: Tenir la intenció ferma, la decisió molt clara, de fer alguna cosa.

          -volt: Perímetre o contorn d’una cosa.

                    -Volta que es fa donar a una cosa que gira.

                    -Passejada breu.

-Unitat que mesura la força d’un corrent elèctric.

          -volta: Moviment giratori tancat que fa un cos al voltant d’un eix.

                    -Recorregut o trajecte més o menys circular que fa una persona o un vehicle.

          -vora: Punt que hi ha al extrem d’una cosa, allà on s’acaba.

                    -Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, etc.

          -vorera: Part que hi ha als costats dels carrers, per on passen els vianants.

          El vocable volar es repeteix en els versos de la cançó Castells en l’aire, del cantautor argentí Alberto Cortez. En aquest poema, l’autor fa una sentida reflexió envers la necessitat de la utopia, i en lo mal valorada que es troba de vegades en la nostra societat.

          José Alberto García Gallo (Alberto Cortez), (Rancul, Argentina, 1940 – Móstoles, Madrid, 2019). Fou poeta i cantautor, sent reconegut per molts com “El cantautor de les coses simples”, doncs les seues lletres, generalment, es basen en fets i personatges quotidians, malgrat que també en els més pregons sentiments. Publicà més de quaranta àlbums discogràfics, havent obtingut nombroses distincions. 

CASTELLS EN L’AIRE

"Volgué volar igual que les gavines,

lliure en l'aire i per l'aire lliure

i els altres van pensar, "quin pobre idiota,

que no sap que volar és impossible!".

Però ell alçà els seus somnis cap al cel

i a poc a poc, va anar guanyant altura

i els altres es quedaren en el sòl

amb la seua cultura.

I construí, castells en l’aire

a ple sol, amb núvols de cotó,

en un lloc, on mai ningú

arribaria si usava la raó.

I construí finestres fabuloses,

plenes de llum, de màgia i de color

i convocà el follet de les coses

que tenen molt a veure amb temes de l'amor.

En els altres, en veure’l tan feliç,

condí l'alarma i es dictà una norma,

"per si de cas resultava contagiós...”

tractar de ser feliç d'aquella forma.

La conclusió és clara i contundent,

el condemnaren per la seua bogeria

a conviure de nou amb la gent,

oblidant l’alegria.

Per construir castells en l'aire

a ple sol, amb núvols de cotó

en un lloc, on mai ningú

arribaria si usava la raó.

I per obrir finestres fabuloses,

plenes de llum, de màgia i de color

i convocar el follet de les coses

que tenen molt a veure amb temes de l'amor.

Acaba ací la història de l'idiota

que per l'aire, com l'aire lliure,

volgué volar igual que les gavines...,

però això és impossible.., o no?...”