LA "V" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

 

          Després de tancar formalment l’itinerari amb la ve baixa, trobe la necessitat d’obrir-lo de bell nou. No és seriosa aquesta actitud, és clar. No té una raó que la justifique adequadament. El cas és que la selecció següent estava feta d’antuvi i me n’havia oblidat d’ella. En adonar-me’n he pensat que mancava d’importància, que el treball no anava a ressentir-se per donar-lo per acabat abans d’hora. Però no ha pogut ser. Una mena de recança, com un corcó tossut, m’ha fet retornar al camí de la ve i rectificar. Podem dir, fent una equivalència més o menys acceptable, que una vegada fet l’equipatge i ja viatjant en el tren que m’emportarà cap a altre lloc, veig per la finestra del vagó, en els darrers vestigis del territori visitat, mots en els no havia reparat i que sembla que van esvaint-se com si foren bandades d’ocells juganers que apareixen i desapareixen sobtadament donant-hi altre sentit al paisatge, omplint-lo de vida, deixant-ne clar que en queden moltes, de paraules, per gaudir-ne d’elles. I no he pogut resistir-me a deixar constància d’alguna cosa que m’ha cridat l’atenció. Coses de la vida.

          Setena selecció de la mar de paraules amb la lletra “v”:

          -vosaltres: Persones integrades al grup que escolta, on no està qui parla

          -vostè: Tractament respectuós que donem a una persona.

          -vostre. –vostra: Es diu per a indicar que una cosa pertany a algú diferent a la persona que parla.

          -vot: Opinió que dóna una persona quan es fan eleccions, quan s’ha de decidir alguna cosa en assemblea, etc.

          -vuit: Set més una. Nom del número 8.

          -vuitanta: ena: Que té el número d’ordre 8.

          -vulgar: Que és molt normal, que no té res d’especial.

                    -Que és poc refinat o de baixa qualitat o que té poca educació.

          -vulnerabilitat: Qualitat de vulnerable. Susceptible de ser vulnerat o ferit.

                    -No complir una llei o una norma d’obligat compliment.

          -vulva: Part externa de l’aparell genital femení que envolta l’obertura de la vagina.

          En un paràgraf de la novel·la Bon dia, tristesa, de l’escriptora francesa Françoise Sagan, apareix un vocable de la selecció anterior: vulnerabilitat. Aquesta fou la primera novel·la que escrigué aquesta autora (1954), va estar prohibida a molts països i va escandalitzar a la societat francesa en descobrir-se que una autora de menys de vint anys havia escrit un text que contenia tanta duresa i tanta càrrega sexual. És la història d’una adolescent amb opinions molt particulars en relació a l’amor, el sexe i els codis morals d’aquell temps. Malgrat això, obtingué el Premi de la Crítica i, l’any 1958, fou adaptada al cinema.

          Françoise Quoirez (Françoise Sagan), (Cajarc, França, 1935 – Honfleur, França, 2004). Reportera, assagista, dramaturga, poeta i escriptora. Fou guardonada amb importants premis.

“Vaig eixir, precipitadament, i vaig baixar l'escala amb una gran confusió d'idees. Quina podria ser la raó de l'angoixa del seu rostre, de la torbació de la seua veu, del seu defalliment? Em vaig asseure en una poltrona i vaig tancar els ulls. Em vaig esforçar a recordar altres expressions del rostre d'Anna: la ironia, la desimboltura, l'autoritat. El descobriment de la vulnerabilitat del seu rostre em commovia i m'irritava alhora. Estaria ella enamorada del meu pare? Era possible aquest amor en ella? Res del meu pare corresponia als gustos d'ella. Era un home feble, vel·leïtós a vegades. Podria ser únicament degut a la fatiga del viatge i a la indignació moral? Vaig estar una hora fent suposicions”.