La Mar de Paraules

          La vida en les ciutats es caracteritza per l’ambient sorollós que normalment impera al llarg de la major part de les hores del dia. El soroll, generalment, és comú en carrers, vivendes, botigues. I costa imaginar-se que això puga ser d’altra manera. Malauradament, els darrers mesos hem hagut d’experimentar de forma sobtada l’efecte contrari. El confinament decretat pel govern de la nació per tal d’aturar l’expansió del virus COVID-19, ha convertit els carrers de pobles i ciutats en uns llocs completament diferents a com els coneixíem abans: el silenci ha estat la norma general. La circulació de vehicles s’ha reduït d’una manera dràstica, i encara més la de persones. En aquestes condicions els carrers semblaven llocs una mica inversemblants, sense vida, fantasmagòrics... seqüències d’alguna pel·lícula de terror, amb la fatal diferència que aquesta vegada era real. En caminar pel carrer, amb el perill de ser increpats per l’autoritat, amb mitja cara coberta per la mascareta,

          De tant en tant l’idioma ens obsequia amb vocables curiosos, o això és el que en pense jo. N’he inclòs un d’ells en la selecció següent: setciències . Quantes vegades ens hem trobat en eixe tipus de persona!! El que tot ho sap. El que es sent capacitat, i amb suficiència, per a parlar de qualsevol tema, i en té solucions infalibles i incontestables. Vinc a comparar-lo amb els tertulians que acudeixen als programes de televisió. Bo, no tots són igual, és clar, però n’hi ha un bon grapat que gosen parlar, amb un coneixement prou just de política, economia, religió, drets socials, tribunals, feminisme, esport... i en tenen una resposta adient –o això pensen ells- per a tot. Parlen amb fluïdesa, sens cap dubte i semblen ser il·luminats per alguna qualitat que els fa ser especials. De vegades, escoltant-los, en pense que qualsevol d’eixos il·luminats ens podria governar, doncs tenen totes les preguntes i totes les respostes i totes les solucions. Què més podem demanar? Qui són,

          En diferents circumstàncies no tota la gent actua o reacciona de la mateixa manera. Hi ha persones que acostumen a raonar, cercant sempre una solució que resulte beneficiosa per a tothom. Però n’hi ha altres que, amb poca a ninguna capacitat de reflexió, la conclusió a que arriben no suposa cap benefici per a ningú, sinó tot el contrari. De la mateixa manera, també hi ha persones que cercant només que el seu benefici personal, no dubten a perjudicar els demés, i no els importa gens ni mica. Per tal de definir aquestes actituds l’idioma compta amb el vocable exacte: seny . Tenir seny significa pensar bé les coses fins veure què és més convenient. Significa actuar de la manera més correcta. No tenir seny significa fer bestieses sense pensar en les conseqüències. Perdre el seny significa tornar-se boig. Una paraula amb només que quatre lletres i d’elles només que una vocal i dues d’elles formant el dígraf ny que expressa un únic so, i malgrat això tan important. Més encara

          De vegades ens sedueix una cosa, o ens sedueixen moltes coses, i és aquesta una sensació, o un sentiment, que ens contreu un temps i que de vegades aconseguim fer fora, si l’objecte de la seducció ens resulta inabastable. Però no sempre és així. El fet de no aconseguir allò que fermament es desitja pot ser motiu de grans desenganys, frustracions i, fins i tot, malalties. Hi ha persones que, per les seues qualitats, poden seduir a qui els escolta. Actrius i actors de teatre i cinema que ens sedueix veure’ls actuar. Músics, cantants, escriptors... Però hi ha també qui pot fer servir aquesta qualitat d’una forma dolenta: són els seductors , que aprofitant eixa suposada qualitat la fan servir per tal d’enganyar. D’eixa manera, per exemple, un home pot seduir una dona, o viceversa. Són els diferents caires d’una mateixa paraula.           Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:         -sediment: Matèria sòlida que flotava dins d’un líquid i que s

          De vegades l’idioma ens permet utilitzar una mateixa paraula per tal d’explicar diferents situacions o conceptes. Per exemple, el vocable saó , que encapçala la selecció següent, es pot referir a la situació d’un fruit que ja es pot collir, que ha madurat convenientment. O al grau d’humitat òptim d’una terra que beneficia els arbres. Són expressions, ambdues, referides a la Natura. Però al mot saó també podem donar-li altres aplicacions: és l’estat de maduresa o de perfecció d’una cosa. L’escriptor que cerca dades referents a una idea per tal d’escriure un llibre, no ho escriu fins que de tot el material recopilat no es concrete el concepte definitiu: la saó . Així ocorre amb qualsevol projecte del caire que fos: negoci, novel·la, poema, declaració d’amor... o desamor. L’idioma en té, de respostes, per a tota situació.           Tercera selecció de vocables amb la lletra “s”:           -saó: Estat de maduresa o de perfecció d’una cosa.                     -Grau

          Com en altres oportunitats, i mastegant altres paraules, en la selecció d’avui en trobe una que em mou a la reflexió. Es tracta del vocable sang . Només que quatre lletres, tres consonants i una vocal, però quina importància més gran que té per a la vida. Ho és tot, la sang . Líquid vermell –diu el diccionari- que circula per les venes, per les artèries i pels capil·lars del cos de les persones i dels animals vertebrats. La sang proporciona a les diferents parts del cos les substàncies nutritives i l’oxigen que necessiten . Es tracta, ni més ni menys, que d’un element imprescindible per a la vida humana i del animals. Però derivat d’aquest, hi ha altres vocables, com per exemple sangonent que es refereix a les conseqüències d’un accident o d’una baralla o d’un combat on s’ha vessat molta sang. També sangonós –osa , que indica que una cosa està bruta de sang. O sanguinari –ària que és una persona cruel i que li agrada fer mal. Aquests darrers vocables, i més que en pot h

-s: Dinovena lletra de l’alfabet. Pot tenir dos sons: el de “z”, com a “casa” i el de “s” com a “savi”. Quan té el so de “s” i va entre vocals, s’escriu “ss”, com a “passar”, o “sc”, com “ascensor”. Sacsejar és un vocable al que podem donar-hi moltes aplicacions. Veurem un exemple més endavant. Però podem trobar-ne molts altres i aplicar-lo a situacions concretes que aparentment no sembla que guarden cap de relació. Movem el cap d’una banda a l’altra per a negar una cosa, per a dir que no. Però si ho fem amb vehemència, amb una certa violència, llavors estarem sacsejant el cap. Quan alguna gran desgràcia, com per exemple, una pandèmia afecta a un gran nombre de gent, solem dir que la malaltia sacseja a la societat, o a una determinada població. És tracta, doncs, d’un vocable amb moltes possibilitats, i prou diferents. Ens endinsem pels dominis de la lletra “s”, la dinovena lletra de l’alfabet. Una lletra sinuosa , subtil ... Ja s’ocupa ella de donar-hi nom a la serp però tam