La Mar de Paraules

-f (efa): Sisena lletra de l'alfabet. Hi ha moltíssima gent als que els encanta viatjar, contemplar indrets diferents, embadalir-se en veure un monument, un miracle de la natura, una gastronomia diferent, Tot plegat és un encanteri, un plaer, un aport cultural per a la persona que es pot permetre de viatjar. Sé que no és el mateix, que aquest viatge que jo he iniciat al voltant de l'alfabet no té res a veure en un viatge en tren o en avió o qualsevol altre medi, però m'agrada fer-hi aquesta petita comparació. Puc imaginar-me que viatge en un tren molt especial que té parada en cada una de les lletres de l'alfabet. Visitar tots els indrets que ens proposa cada lletra sembla utòpic, però si que podem gaudir-ne d'alguns d'ells per fer-nos una idea del conjunt. Tot plegat potser ens fa enamorar-nos de determinats llocs, convertint algunes lletres en les nostres preferides, malgrat que, degut a la varietat que ens proposen, és difícil tenir preferències. E

Hi ha paraules que no tenim costum d'utilitzar-les, sobre tot en la parla normal. Una d'elles, en pense jo, es estri. Què és un estri ? És un utensili, per exemple, de cuina. És tot allò que utilitzem per a cuinar. Nosaltres també diem “ferramenta” a qualsevol estri que utilitzem per a fer un treball. La ferramenta és es el conjunt d' estris. L'idioma té les seues regles i havíem d'intentar d'entendre'ls. Ocorre el mateix en tots els idiomes, no és el nostre una excepció. La diferència és el que el fa gran. Disposem, per a fer-nos més cultes, d'un idioma que ha estat utilitzat, al llarg del temps, per reis, filòsofs, lingüistes i poetes, però que també està arrelat als nostres avantpassat, que l'han utilitzat i que han tractat de que l'aprenguérem de la millor forma que han pogut fer-ho: de boca a orella, car no havien escoles on ensenyar-lo. Un idioma que mereix ser respectat, cuidat i estimat per tot allò que representa, no només en la hi

LA “E” EN LA MAR DE PARAULES (XI) Ens trobem a finals d'abril, a les acaballes de les festes de la Setmana Santa. Aquest any ha plogut tots els dies de festa. També avui el cel està ennuvolat i amenaçant-nos de continuar fent algun que altre ruixat. Són coses de la primavera. Sens dubte, la pluja durà molts beneficis a aquesta terra massa assedegada, però, d'altra banda, ha fotut ben fotuts als hostalers i propietaris de bars, que havien posat llurs energies i esperances per tal d'obtenir bons guany en aquests dies. La pluja ho ha impedit. També ha contrariat als que senten, més o menys pregonament, amor per les tradicions religioses. I és que no plou mai al gust de tots. Ara, quan l'oratge canvie, ens posaran tots plegats a pensar en l' estiu i en els estiuejants. És la gran esperança dels pobles que centren llurs economies en l'oferta de sol i de platja. Estiu és una de les paraules seleccionades avui. En el nostre idioma, el vocable estiu , ens evoc

Som foc i som aigua, llum i ombra. És per això que som contradictoris i, de vegades, ens costa d'entendre'ns. Que no ens entenguen els demés, ja és greu. Però encara ho és més si nosaltres mateixos no ens entenem. Per això fem coses de les què, després, ens hem de penedir. I no fa falta tenir dintre nostre massa foc, ni massa aigua. En la selecció d'avui hi ha dos vocables que ens donen la mida: espurna i esquitx , tots dos petits, però integrants d'un estadi de més grans dimensions. L' espurna és un trosset petit que es desprèn d'una foguera. No és la foguera, però forma part d'ella i potser la base d'un incendi que s'estén. L' esquitx no és una onada, però en surt d'ella, és una part petita de l'aigua que s'escampa i ens pot mullar. D'eixa manera som, nosaltres, foc i aigua. Petites espurnes que ens donen un caliu interior que, si no ho controlem a temps pot esdevenir en foguera. I aigua, esquitxos insignificants que ens

No puc negar que els cinc primers versos del poema que posaré al final, malgrat la seua perfecció i bellesa, m'omplin d'inquietud. Hi ha tanta veritat en ells, que tot el que es diu a continuació no serveix més que per a remarcar-los, per augmentar la seua força, la seua esfereïdora i descomunal crueltat. El motiu principal: la memòria. Què queda de nosaltres, si la perdem?: El no-res, la boira... alguna cosa que ignorem, i que tant de bo ho continuem ignorant. Selecció de vocables amb la lletra “e”: -església: Edifici sagrat dels catòlics i d'altres cristians on celebren actes litúrgics. -esguard: Mirada d'una persona o d'altre ésser viu. -esmaixar: En el bàsquet, fer entrar la pilota amb força en la cistella amb la mà. -En tennis, copejar de dalt a baix la pilota amb molta força. -esmentar: Dir una cosa, comunicar-la a algú. -espasa: Arma blanca que consta d'una làmina llarga i fina d'acer i d'un mànec. -espatlla:

Al diccionari, hi ha dues definicions del vocable escó. Una diu que és un banc llarg que té un respatller alt. L'altra diu que és el banc o seient dels polítics electes al parlament. Aquesta última definició em dóna peu per parlar una mica de política, només que pel fet que, a hores d'ara, ens trobem immersos en una campanya electoral on, d'una manera força violenta -en l'aspecte verbal, afortunadament- s'afronten les diverses ideologies que aspiren a governar-nos. No em sorprèn pas el llenguatge que s'utilitza, però no per això deixa de molestar-me. Quan hom governa ho fa per a tots. Ridiculitzant i humiliant el contrari, es dóna una mida molt baixa de la qualitat moral de qui humilia. El drama, el gran perill a que una societat està sotmesa, és no adonar-se'n d'eixe perill i deixar-se endur, com un ramat, per la veu de qui crida més fort. Aquestes actituds ens allunyen d'un món més just, més solidari, més humà. No és aquest el lloc més a

En tots els idiomes potser hi ha alguna paraula que es pot utilitzar per identificar coses diferents, depenent del context. D'entre les seleccionades avui, una d'elles té aquesta qualitat: escala. Utilitzem l' escala per a pujar al nostre pis, i també per a baixar. La mateixa paraula ens serveix per identificar els sons bàsics del solfeig (do, re, mi, fa, sol, la, si), i també per fer la còpia d'un dibuix, reduint-lo o augmentant-lo, sense perdre les seues proporcions. Utilitzem l' escala per tal d'obtenir la distància exacta entre dos llocs expressats en un mapa. Fa escala un avió o un vaixell en arribar a un aeroport o a un port. En casa, podem disposar d'una escala de fusta o metall, per tal d'arribar a un lloc més alt. En societat, l' escala social, situa cada grup en l'esglaó que segons diuen li correspon; d'eixa manera els més rics i poderosos estan sempre per sobre els més pobres, que els han de servir. És la forma com funcion